Es mostren 10847 resultats

cap (de)

<title type="display">cap (de) </title>

    adv Advèrbi de negacion que se place normaument darrèr deth vèrb.

    Català: cap (de)


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

cap (de)

adv Advèrbi de negacion que se place normaument darrèr deth vèrb Català cap de © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

cap pelat

<title type="display">cap pelat </title>

    nòm adj m f Que non a peus en cap.

    Català: cap pelat, calb -a


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

cap pelat

nòm adj m f Que non a peus en cap Català cap pelat, calb -a © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

capa

<title type="display">capa </title>

    nòm f
  1. Pèça de ròba longa, dubèrta peth deuant, sense manges, que se pòrte tirada enes espatles, en tot corbir eth vestit.
  2. Extension uniforme d’ua substància que corbís bèra causa.
  3. Cada ua d’ua serie de zònes superpausades. Ex.: Eth pastisson auie tres capes de chicolates desparièrs.

    4. Català: 1. capa; 2. capa, revestiment m; 3. capa: El pastisset tenia tres capes de diferents xocolates


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

capa

nòm f Pèça de ròba longa, dubèrta peth deuant, sense manges, que se pòrte tirada enes espatles, en tot corbir eth vestit Extension uniforme d’ua substància que corbís bèra causa Cada ua d’ua serie de zònes superpausades Ex Eth pastisson auie tres capes de chicolates desparièrs Català 1 capa 2 capa, revestiment m 3 capa El pastisset tenia tres capes de diferents xocolates © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

capable, -bla

<title type="display">capable, -bla </title>

    adj m f Qu’ei apte, qu’a era capacitat e eth talent de hèr bèra causa.

    Català: capaç [de], apte -a [per a], disposat -ada [a]


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

capable, -bla

adj m f Qu’ei apte, qu’a era capacitat e eth talent de hèr bèra causa Català capaç de, apte -a per a, disposat -ada a © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

capaç, -a

<title type="display">capaç, -a </title>

    adj m f
  1. Qu’ei adequat o avient entà hèr quauqua causa o entà complir ua foncion o un cargue.
  2. Que pòt hèr ua causa o qu’ei prèst entà hèr-la.

    3. Català: 1. capaç [de], apte -a [per a]; 2. disposat -ada [a]


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

capaç, -a

adj m f Qu’ei adequat o avient entà hèr quauqua causa o entà complir ua foncion o un cargue Que pòt hèr ua causa o qu’ei prèst entà hèr-la Català 1 capaç de, apte -a per a 2 disposat -ada a © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

capacitacion

<title type="display">capacitacion </title>

    nòm f Accion e efècte d’abilitar.

    Català: capacitació, habilitació


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

capacitacion

nòm f Accion e efècte d’abilitar Català capacitació, habilitació © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

capacitat

<title type="display">capacitat </title>

    nòm f
  1. Quantitat de persones o causes que i caben en un determinat lòc.
  2. Qu’a es qualitats de besonh entà hèr bèra causa.

    3. Català: 1. capacitat, cabuda; 2. capacitat -ada [per a], apte -a [per a]


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

capacitat

nòm f Quantitat de persones o causes que i caben en un determinat lòc Qu’a es qualitats de besonh entà hèr bèra causa Català 1 capacitat, cabuda 2 capacitat -ada per a, apte -a per a © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

caparra

<title type="display">caparra </title>

    nòm f Insècte qu’ataque as oelhes e d’auti animaus. Enes òmes a efèctes fòrça dolents. Sin.: laparra.

    Català: paparra, llagasta


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

caparra

nòm f Insècte qu’ataque as oelhes e d’auti animaus Enes òmes a efèctes fòrça dolents Sin laparra Català paparra, llagasta © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

capèla

<title type="display">capèla </title>

    nòm f
  1. Lòc destinat ath culte laguens d’un palai, castèth, casa, convent, escòla..., qu’a un solet autar e que non a era plenitud d’ua glèisa parroquiau.
  2. Petita glèisa annèxa en ua glèisa mès grana.
  3. Figuradament, pendent ua amassada de persones, dues o tres que formen un grop a part. Era varianta propiament gascona ei capèra.

    4. Català: 1. capella; 2. capella; 3. capelleta


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

capèla

nòm f Lòc destinat ath culte laguens d’un palai, castèth, casa, convent, escòla, qu’a un solet autar e que non a era plenitud d’ua glèisa parroquiau Petita glèisa annèxa en ua glèisa mès grana Figuradament, pendent ua amassada de persones, dues o tres que formen un grop a part Era varianta propiament gascona ei capèra Català 1 capella 2 capella 3 capelleta © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

capelhan

<title type="display">capelhan </title>

    nòm m Sacerdòt titolar d’ua institucion eclesiastica. Sin.: caperan.

    Català: capellà; sacerdot -essa, prevere -essa


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

capelhan

nòm m Sacerdòt titolar d’ua institucion eclesiastica Sin caperan Català capellà sacerdot -essa, prevere -essa © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana