Es mostren 10847 resultats

culhèra

<title type="display">culhèra </title>

    nòm f Cubèrt qu’ei format per un mange acabat en ua part ovalada e copuda que s’emplegue entà minjar es aliments trendes o liquids.

    Català: cullera


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

culhèra

nòm f Cubèrt qu’ei format per un mange acabat en ua part ovalada e copuda que s’emplegue entà minjar es aliments trendes o liquids Català cullera © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

culherada

<title type="display">culherada </title>

    nòm f Quantitat d’aliment o de ua auta causa que cap en ua culhèra.

    Català: cullerada


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

culherada

nòm f Quantitat d’aliment o de ua auta causa que cap en ua culhèra Català cullerada © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

culinari, -ària

<title type="display">culinari, -ària </title>

    adj m f Dera codina. Dera manèra de premanir es aliments entà poder-les minjar.

    Català: culinari -ària


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

culinari, -ària

adj m f Dera codina Dera manèra de premanir es aliments entà poder-les minjar Català culinari -ària © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

culminacion

<title type="display">culminacion </title>

    nòm f Part finau e mès demorada d’un procès o d’ua activitat.

    Català: culminació


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

culminacion

nòm f Part finau e mès demorada d’un procès o d’ua activitat Català culminació © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

culminant, -a

<title type="display">culminant, -a </title>

    adj m f
  1. Superior, subergessent, principau.
  2. Era part mès nauta d’ua montanha, bastiment...

    3. Català: 1. culminant; 2. cim m


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

culminant, -a

adj m f Superior, subergessent, principau Era part mès nauta d’ua montanha, bastiment Català 1 culminant 2 cim m © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

culminar

<title type="display">culminar </title>

    v tr Arribar ath punt mès naut en grandària, en fòrça, en poder, en reng...

    Català: culminar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

culminar

v tr Arribar ath punt mès naut en grandària, en fòrça, en poder, en reng Català culminar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

culpa

<title type="display">culpa </title>

    nòm f Fauta mès o mens grèu cometuda volontàriament. Sin.: tòrt.

    Català: culpa; tort m


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

culpa

nòm f Fauta mès o mens grèu cometuda volontàriament Sin tòrt Català culpa tort m © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

culpabilitat

<title type="display">culpabilitat </title>

    nòm f Responsabilitat dera persona qu’a era culpa d’un hèt que va contra era lei o era morau, o que damnatge injustament a ua auta persona.

    Català: culpabilitat


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

culpabilitat

nòm f Responsabilitat dera persona qu’a era culpa d’un hèt que va contra era lei o era morau, o que damnatge injustament a ua auta persona Català culpabilitat © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

culpable, -bla

<title type="display">culpable, -bla </title>

    adj m f
  1. Qu’ei responsable d’un hèt que va contra era lei o era morau, o que damnatge injustament a ua auta persona.
  2. Qu’ei era encausa o eth motiu d’un mau o d’un prejudici.

    3. Català: culpable


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

culpable, -bla

adj m f Qu’ei responsable d’un hèt que va contra era lei o era morau, o que damnatge injustament a ua auta persona Qu’ei era encausa o eth motiu d’un mau o d’un prejudici Català culpable © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

culpar

<title type="display">culpar </title>

    v tr
  1. Atribuïr a ua persona era responsabilitat d’un hèt que va contra era lei o era morau, o que damnatge injustament a ua auta persona.
  2. Declarar era causa o eth motiu d’un hèt que còste damnatges o prejudicis.

    3. Català: culpar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

culpar

v tr Atribuïr a ua persona era responsabilitat d’un hèt que va contra era lei o era morau, o que damnatge injustament a ua auta persona Declarar era causa o eth motiu d’un hèt que còste damnatges o prejudicis Català culpar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana