Es mostren 10847 resultats

dissolucion

<title type="display">dissolucion </title>

Body
    nòm f
  1. Accion e efècte de dissòlver.
  2. Barreja que ges de dissòlver ua substància solida en un liquid.
  3. Relaxacion e trincament des laci o ligams existents entre divèrses persones.

  4. Català: 1. dissolució; 2. dissolució; 3. dissolució, relaxació, dissipació


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

dissolucion

 

dissòlver

<title type="display">dissòlver </title>

Body
    v tr Des·hèir, en un còs, eth ligam o era coesion que manten unides es parts integrantes. Ex.: Dissòlver un matrimòni, ua societat. Eth sucre se dissòlv en aigua.

    Català: dissoldre: Dissoldre un matrimoni, una societat; el sucre es dissol en l’aigua


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

dissòlver

 

distància

<title type="display">distància </title>

Body
    nòm f
  1. Espaci o temps que i a entre dues causes o dus eveniments.
  2. Diferéncia grana o importanta entre dues persones o causes.

  3. Català: 1. distància; 2. distància, diferència, disparitat


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

distància

 

distanciacion

<title type="display">distanciacion </title>

Body
    nòm f Accion de distanciar.

    Català: distanciació


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

distanciacion

 

distincion

<title type="display">distincion </title>

Body
    nòm f Aunor. Prerrogativa. Accion o resultat de distinguir.

    Català: honor m, prerrogativa; distinció


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

distincion

 

distinguir

<title type="display">distinguir </title>

Body
    v tr
  1. Hèr qu’ua persona o ua causa se diferéncie de ua auta o d’autes, que non s’i confone.
  2. Reconéisher, ua persona o causa, de ua auta o autes per bèth senhau o bèra caracteristica.
  3. Elevar peth dessús deth comun. Ex.: Era intelligéncia que lo distinguís.

  4. Català: 1. distingir, diferenciar; 2. distingir, discernir; 3. distingir, caracteritzar: La intel·ligència que el distingeix


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

distinguir

 

distintiu, -iva

<title type="display">distintiu, -iva </title>

Body
    adj m f Que servís entà distinguir o diferenciar.

    Català: distintiu -iva


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

distintiu, -iva

 

distintiu, -iva

<title type="display">distintiu, -iva </title>

Body
    nòm m f Insignia, senhau o objècte que servís entà distinguir a ua persona o a ua causa de ua auta o d’autes.

    Català: distintiu


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

distintiu, -iva

 

distraccion

<title type="display">distraccion </title>

Body
    nòm f
  1. Hèt de badar, especiaument de non encuedar-se d’ua causa, de deishar passar ua oportunitat.
  2. Objècte o activitat que distrè.

  3. Català: 1. distracció, descuit m, badada; 2. distracció, entreteniment m


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

distraccion

 

distraccion

<title type="display">distraccion </title>

Body
    nòm f Ei eth hèt de distrèir o distrèir-se.

    Català: distracció


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

distraccion