Es mostren 10847 resultats

estrear

<title type="display">estrear </title>

    v tr
  1. Hèr emplec o usatge per prumèr viatge d’ua causa.
  2. Representar un espectacle per prumèr viatge.

    3. Català: estrenar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

estrear

v tr Hèr emplec o usatge per prumèr viatge d’ua causa Representar un espectacle per prumèr viatge Català estrenar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

estrem

<title type="display">estrem </title>

    nòm m Ua punta, aquera part mès separada deth miei o deth centre.

    Català: extrem, punta f, cap


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

estrem

nòm m Ua punta, aquera part mès separada deth miei o deth centre Català extrem, punta f , cap © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

estremalh

<title type="display">estremalh </title>

    nòm m
  1. Maça de husta acabada en un mange entà trincar es espigues.
  2. Tèrme de frontèra en cap Nòrd dera Val d’Aran, limit de Canejan damb França.

    3. Català: 1. maça f de batre espigues; 2. la frontera f política de Canejan amb França


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

estremalh

nòm m Maça de husta acabada en un mange entà trincar es espigues Tèrme de frontèra en cap Nòrd dera Val d’Aran, limit de Canejan damb França Català 1 maça f de batre espigues 2 la frontera f política de Canejan amb França © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

estremalhar

<title type="display">estremalhar </title>

    v tr Apartar e bàter es espigues.

    Català: batre les espigues


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

estremalhar

v tr Apartar e bàter es espigues Català batre les espigues © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

estrementida

<title type="display">estrementida </title>

    nòm f Sensacion de hered intensa acompanhada d’un leugèr tremor deth còs, normaument costada per un cambi brusc de temperatura, pera fèbre o per ua emocion fòrta.

    Català: calfred m, esgarrifança, estremiment m


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

estrementida

nòm f Sensacion de hered intensa acompanhada d’un leugèr tremor deth còs, normaument costada per un cambi brusc de temperatura, pera fèbre o per ua emocion fòrta Català calfred m , esgarrifança, estremiment m © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

estremèrs

<title type="display">estremèrs </title>

    nòm m Trauessèrs de husta sus es que repòsen es bocòis en cerèr.

    Català: jou


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

estremèrs

nòm m Trauessèrs de husta sus es que repòsen es bocòis en cerèr Català jou © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

estremitut

<title type="display">estremitut </title>

    nòm m Tremolor fòrt, moviment convulsiu. Sin.: estremetut.

    Català: calfred, esgarrifança f, estremiment


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

estremitut

nòm m Tremolor fòrt, moviment convulsiu Sin estremetut Català calfred, esgarrifança f , estremiment © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

estrénher

<title type="display">estrénher </title>

    v tr
  1. Redusir o amendrir era amplada.
  2. Hèr pression ar entorn d’ua causa.

    3. Català: 1. estrènyer, estretir; 2. estrènyer, prémer


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

estrénher

v tr Redusir o amendrir era amplada Hèr pression ar entorn d’ua causa Català 1 estrènyer, estretir 2 estrènyer, prémer © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

estret

<title type="display">estret </title>

    nòm m Accident geografic, bocin de mar entre dues tèrres.

    Català: estret, canal, freu


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

estret

nòm m Accident geografic, bocin de mar entre dues tèrres Català estret, canal, freu © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

estret, -a

<title type="display">estret, -a </title>

    adj m f
  1. Qu’ei magre o pòc ample.
  2. Que sarre o qu’ei massa ajustat.
  3. Qu’ei rigid o estricte.

    4. Català: 1. prim -a, magre -a; estret -a; 2. estret -a, escanyat -ada; 3. estret -a, estricte -a, rígid -a


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

estret, -a

adj m f Qu’ei magre o pòc ample Que sarre o qu’ei massa ajustat Qu’ei rigid o estricte Català 1 prim -a, magre -a estret -a 2 estret -a, escanyat -ada 3 estret -a, estricte -a, rígid -a © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana