Es mostren 10847 resultats

lòssa

<title type="display">lòssa </title>

    nòm f Culhèra grana entà mestrar òlha, sopa e d’auti liquids.

    Català: llossa, cullerot m, culler m


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

lòssa

nòm f Culhèra grana entà mestrar òlha, sopa e d’auti liquids Català llossa, cullerot m , culler m © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

lossada

<title type="display">lossada </title>

    nòm f Quantitat de liquid que cap en ua lòssa.

    Català: llossada


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

lossada

nòm f Quantitat de liquid que cap en ua lòssa Català llossada © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

lòt

<title type="display">lòt </title>

    nòm m Part assortida d’un tot que s’a de distribuïr entre diuèrses persones.

    Català: lot


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

lòt

nòm m Part assortida d’un tot que s’a de distribuïr entre diuèrses persones Català lot © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

loteria

<title type="display">loteria </title>

    nòm f Jòc public d’azard que se venen uns bilhets que contien uns numèros e que se coïncidissen damb es numèros trèts en tiratge, permeten guanhar ad aqueth que les a, uns sòs o un prèmi.

    Català: loteria, rifa


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

loteria

nòm f Jòc public d’azard que se venen uns bilhets que contien uns numèros e que se coïncidissen damb es numèros trèts en tiratge, permeten guanhar ad aqueth que les a, uns sòs o un prèmi Català loteria, rifa © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

lòtja

<title type="display">lòtja </title>

    nòm f
  1. Lòc public a on s’amassen es negociants e mercadèrs entà hèr es sòns ahèrs.
  2. Compartiments entà sèir-se en ua sala d’espectacles e en cèrts camps d’espòrts.

    3. Català: llotja, llonja


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

lòtja

nòm f Lòc public a on s’amassen es negociants e mercadèrs entà hèr es sòns ahèrs Compartiments entà sèir-se en ua sala d’espectacles e en cèrts camps d’espòrts Català llotja, llonja © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

lotjament

<title type="display">lotjament </title>

    nòm m Installacion temporau d’ua o mès persones en ua casa que non ei era sua.

    Català: allotjament


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

lotjament

nòm m Installacion temporau d’ua o mès persones en ua casa que non ei era sua Català allotjament © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

lotjar

<title type="display">lotjar </title>

    v tr Balhar aubèrja o lotjament a quauqu’un o víuer en un lòc que non ei era sua casa.

    Català: allotjar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

lotjar

v tr Balhar aubèrja o lotjament a quauqu’un o víuer en un lòc que non ei era sua casa Català allotjar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

lua

<title type="display">lua </title>

    nòm f Satellit naturau dera Tèrra, que vire ar entorn d’aguesta e que se ve pr’amor que reflectís era lum deth Solei.

    Català: la Lluna


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

lua

nòm f Satellit naturau dera Tèrra, que vire ar entorn d’aguesta e que se ve pr’amor que reflectís era lum deth Solei Català la Lluna © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

lúbia

<title type="display">lúbia </title>

    nòm f Car sense ròdes que se pòrte arrosegant. Servís entà carrejar èrba, husta o hiems. Sin.: líbia.

    Català: trineu m, carràs


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

lúbia

nòm f Car sense ròdes que se pòrte arrosegant Servís entà carrejar èrba, husta o hiems Sin líbia Català trineu m , carràs © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

lubiada

<title type="display">lubiada </title>

    nòm f Mesura que cap en ua lubia.

    Català: càrrega del trineu


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

lubiada

nòm f Mesura que cap en ua lubia Català càrrega del trineu © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana