Es mostren 10847 resultats

matrimòni

<title type="display">matrimòni </title>

    nòm m
  1. Union d’un òme e ua hemna reconeishuda pera lei coma familha.
  2. Parelha formada peth marit e era esposa.

    3. Català: matrimoni


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

matrimòni

nòm m Union d’un òme e ua hemna reconeishuda pera lei coma familha Parelha formada peth marit e era esposa Català matrimoni © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

matrimoniau

<title type="display">matrimoniau </title>

    adj m f Relatiu o qu’apertenh ath matrimòni.

    Català: matrimonial


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

matrimoniau

adj m f Relatiu o qu’apertenh ath matrimòni Català matrimonial © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

matritz

<title type="display">matritz </title>

    nòm f
  1. Organ intèrn de reproduccion des femelhes des mamifèrs que contie eth fetus entà que se desvolope.
  2. Conjunt de numèros, en matematiques, plaçat en hilères e colomnes e dispausadi en forma de rectangle.

    3. Català: 1. matriu, úter m; 2. matriu


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

matritz

nòm f Organ intèrn de reproduccion des femelhes des mamifèrs que contie eth fetus entà que se desvolope Conjunt de numèros, en matematiques, plaçat en hilères e colomnes e dispausadi en forma de rectangle Català 1 matriu, úter m 2 matriu © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

mau

<title type="display">mau </title>

    nòm m f
  1. Eth contrari deth ben.
  2. Malautia, doléncia.

    3. Català: 1. el mal; 2. mal, malaltia f


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

mau

nòm m f Eth contrari deth ben Malautia, doléncia Català 1 el mal 2 mal, malaltia f © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

mau, mala

<title type="display">mau, mala </title>

    adj m f
  1. D’ua manèra que non ei avienta o corrècta.
  2. En un estat de malautia o incomoditat fisica.
  3. Damb dificultat. Sin.: maishant.

    4. Català: 1. malament, mal; 2. malalt -a; 3. difícilment, mal


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

mau, mala

adj m f D’ua manèra que non ei avienta o corrècta En un estat de malautia o incomoditat fisica Damb dificultat Sin maishant Català 1 malament, mal 2 malalt -a 3 difícilment, mal © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

mauavient, -a

<title type="display">mauavient, -a </title>

    adj m f Incomòde.

    Català: incòmode -a; malavinent, desavinent


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

mauavient, -a

adj m f Incomòde Català incòmode -a malavinent, desavinent © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

maucontent, -a

<title type="display">maucontent, -a </title>

    adj m f Malcarat, mauamorós, incomòde, inquiet, preocupat.

    Català: malcarat -ada; malagradós -osa; incòmode -a; inquiet -a; amoïnat -ada


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

maucontent, -a

adj m f Malcarat, mauamorós, incomòde, inquiet, preocupat Català malcarat -ada malagradós -osa incòmode -a inquiet -a amoïnat -ada © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

maucontentament

<title type="display">maucontentament </title>

    nòm m Descontent.

    Català: malcontentament, descontentament


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

maucontentament

nòm m Descontent Català malcontentament, descontentament © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

maudíder

<title type="display">maudíder </title>

    v tr Díder o desirar que se passe quauqua causa dolenta a bèth un.

    Català: maleir


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

maudíder

v tr Díder o desirar que se passe quauqua causa dolenta a bèth un Català maleir © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

mauentenut, -uda

<title type="display">mauentenut, -uda </title>

    nòm m f
  1. Error que comet quauqu’un perque enten mau ua causa o interprète erronèaments ua situacion que se pòt enténer de diuèrses manères.
  2. Pòc dialogant.

    3. Català: 1. malentès, equívoc; 2. intransigent, intolerant, recalcitrant


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

mauentenut, -uda

nòm m f Error que comet quauqu’un perque enten mau ua causa o interprète erronèaments ua situacion que se pòt enténer de diuèrses manères Pòc dialogant Català 1 malentès, equívoc 2 intransigent, intolerant, recalcitrant © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana