Es mostren 10847 resultats

nerós, -osa

<title type="display">nerós, -osa </title>

    adj m f Que tire entath nere.

    Català: negrós -osa, negrenc -a


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

nerós, -osa

adj m f Que tire entath nere Català negrós -osa, negrenc -a © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

nèrvi

<title type="display">nèrvi </title>

    nòm m
  1. Cada un des organs en forma de cordonets o cintes que meten en comunicacion es desparières parts deth còs damb eth cervèth, medulla espinau e d’auti centres e aguesti entre eri, e servissen entà transméter es sensacions e es impulsi motrius.
  2. Fig. era part d’ua causa qu’ei considerada coma hònt dera sua vitalitat, fòrça...; vigor fisic, mentau.

    3. Català: nervi


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

nèrvi

nòm m Cada un des organs en forma de cordonets o cintes que meten en comunicacion es desparières parts deth còs damb eth cervèth, medulla espinau e d’auti centres e aguesti entre eri, e servissen entà transméter es sensacions e es impulsi motrius Fig era part d’ua causa qu’ei considerada coma hònt dera sua vitalitat, fòrça vigor fisic, mentau Català nervi © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

nerviós, -osa

<title type="display">nerviós, -osa </title>

    adj m f
  1. Persona o animau que se trape en un estat temporau d’excitacion nerviosa o inquietud.
  2. Persona que pèrd era tranquillitat damb facilitat.

    3. Català: 1. nerviós -osa, excitat -ada; 2. nerviós -osa, excitable


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

nerviós, -osa

adj m f Persona o animau que se trape en un estat temporau d’excitacion nerviosa o inquietud Persona que pèrd era tranquillitat damb facilitat Català 1 nerviós -osa, excitat -ada 2 nerviós -osa, excitable © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

net

<title type="display">net </title>

    nòm f Part deth dia solar comprenuda entre eth ser e era maitiada. Ex.: Era net qu’ei entà dromir e non entà gandiar.

    Català: nit: La nit és per a dormir i no pas per a voltar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

net

nòm f Part deth dia solar comprenuda entre eth ser e era maitiada Ex Era net qu’ei entà dromir e non entà gandiar Català nit La nit és per a dormir i no pas per a voltar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

net, -a

<title type="display">net, -a </title>

    adj m f
  1. Que non a cap de taca o que non ei lord.
  2. Persona o animau que cuede era sua igièna e eth sòn aspècte exterior. Sin.: límpio.

    3. Català: net -a


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

net, -a

adj m f Que non a cap de taca o que non ei lord Persona o animau que cuede era sua igièna e eth sòn aspècte exterior Sin límpio Català net -a © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

neteja

<title type="display">neteja </title>

    nòm f
  1. Eliminacion dera lordèra o des causes damnatjoses.
  2. Expulsion des persones considerades shordaires o damnatjoses.

    3. Català: 1. neteja; 2. neteja, escombrada


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

neteja

nòm f Eliminacion dera lordèra o des causes damnatjoses Expulsion des persones considerades shordaires o damnatjoses Català 1 neteja 2 neteja, escombrada © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

netejar

<title type="display">netejar </title>

    v tr Hèr net, lauar, emberir, apolidir.

    Català: netejar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

netejar

v tr Hèr net, lauar, emberir, apolidir Català netejar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

netetat

<title type="display">netetat </title>

    nòm f Qualitat de net, neteja.

    Català: netedat; neteja


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

netetat

nòm f Qualitat de net, neteja Català netedat neteja © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

neurir

<title type="display">neurir </title>

    v tr Alimentar, dar de minjar, suenhar. Ex.: Se lògues dalhaires, ath delà deth jornau te les calerà neurir.

    Català: nodrir, peixar, alimentar: Si llogues dallaires, a banda del jornal els hauràs de peixar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

neurir

v tr Alimentar, dar de minjar, suenhar Ex Se lògues dalhaires, ath delà deth jornau te les calerà neurir Català nodrir, peixar, alimentar Si llogues dallaires, a banda del jornal els hauràs de peixar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

neurís

<title type="display">neurís </title>

    nòm m Porquet de mens d’un an que se crie entà aucir-lo er an que ven.

    Català: nodrís, garrí -ina, porcell -a


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

neurís

nòm m Porquet de mens d’un an que se crie entà aucir-lo er an que ven Català nodrís, garrí -ina, porcell -a © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana