Es mostren 10847 resultats

pescaire, -aira

<title type="display">pescaire, -aira </title>

    nòm m f Persona que se dedique a pescar.

    Català: pescador -a, pescaire


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

pescaire, -aira

nòm m f Persona que se dedique a pescar Català pescador -a, pescaire © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

pescajon

<title type="display">pescajon </title>

    nòm m Lamina plan fina de massa hèta damb haria, ueu e lèit, que se hè en ua padena e se ramplís de sucre, chicolate, confetura... Ei plan trende. Sin.: crespèth, pastèra.

    Català: crep f/m


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

pescajon

nòm m Lamina plan fina de massa hèta damb haria, ueu e lèit, que se hè en ua padena e se ramplís de sucre, chicolate, confetura Ei plan trende Sin crespèth, pastèra Català crep f / m © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

pescar

<title type="display">pescar </title>

    v tr intr Cuélher peish en tot trèir-lo dehòra dera aigua.

    Català: pescar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

pescar

v tr intr Cuélher peish en tot trèir-lo dehòra dera aigua Català pescar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

pesé

<title type="display">pesé </title>

    nòm m Hèish de branques damb es huelhes que se hèn a secar e qu’en iuèrn se da tà minjar ath bestiar. Ex.: Met-les quate pesés de herèisho as uelhes.

    Català: feix de branques amb fulles: Posa quatre feixos de freixe a les ovelles


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

pesé

nòm m Hèish de branques damb es huelhes que se hèn a secar e qu’en iuèrn se da tà minjar ath bestiar Ex Met-les quate pesés de herèisho as uelhes Català feix de branques amb fulles Posa quatre feixos de freixe a les ovelles © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

pesquèr

<title type="display">pesquèr </title>

    nòm m
  1. Lòc o recipient gran, generaument barrat, que se tie entà sauvà’i causes.
  2. Lòc delimitat laguens dera aigua entar elevatge extensiu d’ua espècia determinada de peish, crustacèu o mollusc.

    3. Català: 1. dipòsit, depòsit; 2. viver


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

pesquèr

nòm m Lòc o recipient gran, generaument barrat, que se tie entà sauvà’i causes Lòc delimitat laguens dera aigua entar elevatge extensiu d’ua espècia determinada de peish, crustacèu o mollusc Català 1 dipòsit, depòsit 2 viver © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

pesseta

<title type="display">pesseta </title>

    nòm f Moneda que se hège a servir en estat espanhòl abans dera implantacion der euro ena Union Europèa.

    Català: pesseta


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

pesseta

nòm f Moneda que se hège a servir en estat espanhòl abans dera implantacion der euro ena Union Europèa Català pesseta © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

pessimisme

<title type="display">pessimisme </title>

    nòm m Disposicion a veir eth cant mens favorable e mès negatiu de cada situacion.

    Català: pessimisme


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

pessimisme

nòm m Disposicion a veir eth cant mens favorable e mès negatiu de cada situacion Català pessimisme © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

pessimista

<title type="display">pessimista </title>

    adj m f Qu’a tendéncia a veir e a jutjar es causes en sòn aspècte mens favorable.

    Català: pessimista


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

pessimista

adj m f Qu’a tendéncia a veir e a jutjar es causes en sòn aspècte mens favorable Català pessimista © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

pèsta

<title type="display">pèsta </title>

    nòm f
  1. Malautia grèu e contagiosa que se transmet de persona a persona a trauès de quauqui animaus.
  2. Mala aulor. Pudentor.

    3. Català: 1. pesta, glànola; 2. pesta, pestilència, fortor


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

pèsta

nòm f Malautia grèu e contagiosa que se transmet de persona a persona a trauès de quauqui animaus Mala aulor Pudentor Català 1 pesta, glànola 2 pesta, pestilència, fortor © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

pet

<title type="display">pet </title>

    nòm m
  1. Trèir aire pudent peth cu. Ex.: Eth can deishèc anar un pet ath cant deth huec.
  2. Tapatge sec que hè quauquarren en trincar-se de còp, en des·holar-se, en crebar, en bàter er aire damb fòrça. Ex.: Es mainatges holèren tant era boisheriga deth pòrc que fin finau hec un pet.
  3. Hartèra de vin o d’aute. Ex.: Eth praube òme portaue un pet coma un bocòi.

    4. Català: 1. pet, ventositat f; llufa f: El gos amollà un pet a la vora del foc; 2. pet, espetec, esclafit: Els nanos botiren tant la bufeta del porc, que al capdavall feu un pet; 3. pet, pítima f, paperina f: El pobre home duia una pítima com un piano


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

pet

nòm m Trèir aire pudent peth cu Ex Eth can deishèc anar un pet ath cant deth huec Tapatge sec que hè quauquarren en trincar-se de còp, en desholar-se, en crebar, en bàter er aire damb fòrça Ex Es mainatges holèren tant era boisheriga deth pòrc que fin finau hec un pet Hartèra de vin o d’aute Ex Eth praube òme portaue un pet coma un bocòi Català 1 pet, ventositat f llufa f El gos amollà un pet a la vora del foc 2 pet, espetec, esclafit Els nanos botiren tant la bufeta del porc, que al capdavall feu un pet 3 pet, pítima f , paperina f El pobre home duia una pítima com un piano © Institut…