nom propi geografia i història Constantinoble.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. constatació f, prova f irrefutable. Il faut réagir devant un tel constat, cal reaccionar davant una constatació com aquesta.
2. dret diligència f de comprovació.
3. constat de police atestat.
4. dresser un constat (de) aixecar acta (de).
   • figuradament fer la constatació de (o constatar). Dresser un constat d’échec, constatar un fracàs.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. constatació, verificació. Il a procédé aux constatations d’usage, ha procedit a les constatacions usuals.
2. constatació, prova. Tenir compte des constatations d’une enquête, prendre en consideració les proves d’una investigació.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. constatar. Elle a constaté son erreur, ha constatat el seu error.
2. establir, certificar. Cela a été constaté par procès-verbal, (això) ha estat establert en acta.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení pròpiament i figuradament constel·lació. La constellation de la Grande Ourse, la constel·lació de l’Ossa Major. Une constellation d’artistes, una constel·lació d’artistes.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. constel·lat -ada. Un bracelet constellé de diamants, un braçalet constel·lat de diamants.
2. anneau constellé anell màgic [influït per una constel·lació].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu constel·lar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. que consterna, punyent, colpidor -a.
2. [attristant] depriment.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení consternació.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu consternar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç