nom propi masculí
1. [le] religió l’Alcorà.
2. [avec la minuscule] figuradament i literàriament la bíblia f.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu religió alcorànic -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. ornitologia corb.
   1. cornella f.
   2. graula f.
   3. gralla f.
2. antigament, familiarment i despectivament prêtre.
   • [homme sans scrupule] escanyapobres m f, sangonera f.
3. corbeau de mer ictiologia escorball.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. cistella, panera, paner m, banasta, banastell m. Une corbeille d’osier, una cistella de vímet.
2. [à papier] paperera.
3. [contenu] cistella, panera, cistellat m, cistellada, panerada.
4. arquitectura cistella [part del capitell en l’ordre corinti].
5. mata de flors [en un jardí].
6. teatre llotja principal [situada damunt l’orquestra].
7. economia parquet m.
8. corbeille à ouvrage cosidor m [panereta de cosir].
9. corbeille à pain panera.
10. corbeille d’argent botànica semprenflor m (o herba blanca, o caps blancs m pl, o murissà m).
11. corbeille de mariage figuradament i antigament regals de casament.
12. corbeille d’or botànica murissà bord m (o caps blancs m pl).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

nom propi femení plural geografia les Corberes.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí carro de morts.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí infreqüent ornitologia corbató.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. cistellet.
2. figuradament joc en què cal respondre amb una rima en -on.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. corda f, llibant. Attacher un meuble avec un cordage, lligar un moble amb una corda.
2. marina, marítim cap, veta f, corda f. Amarrer un cordage, amarrar un cap. Lover les cordages, molar les vetes.
3. esports cordatge [d’una raqueta].
4. plural eixàrcia f sing, cordam sing.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. pròpiament matemàtiques i música corda. Tirer qqch avec une corde, estirar alguna cosa amb una corda. Donne-moi la corde à sauter, dona’m la corda de saltar del joc de saltar. Bander, tendre la corde d’un arc, tesar, tibar la corda d’un arc. Tirer la corde d’une courbe, traçar la corda d’una corba.
2. [matière] corda, cànem m, espart m. Semelles de corde, soles d’espart.
3. anatomia corda. Les cordes vocales, les cordes vocals. La corde du tympan, la corda del timpà. La corde dorsale, la corda dorsal.
4. llibant m, soga. Changer la corde du puits, canviar el llibant del pou.
5. [autour du cou d’un condamné, d’un pendu] corda, soga, dogal m.
6. esports corda [límit interior d’un circuit].
7. figuradament corda (fibra) sensible [de l’esperit]. Faire vibrer (ou toucher) la corde sensible, tocar la corda sensible.
8. unitat de mesura equivalent a uns 4 esteris.
9. avoir la corde au cou figuradament i familiarment veure’s amb la soga (o estar amb el dogal) al coll.
10. avoir plusieurs cordes (ou plus d’une corde) à son arc figuradament tenir molts recursos (o saber-la llarga fam).
11. ce n’est pas dans mes cordes figuradament això no és de la meva competència (o no em pertoca, o no hi puc fer res).
12. corde à linge [étendage] corda d’estendre la roba (o estenedor m).
13. corde de bateleur (ou raide) corda d’equilibrista (o corda fluixa).
14. être dans les cordes de qqn tenir algú la mà trencada [en alguna cosa].
15. être sur la corde raide figuradament estar a la corda fluixa.
16. les cordes música la corda sing. Les cordes et les bois d’un orchestre, la corda i la fusta d’una orquestra .
    • esports les cordes [d’un ring].
17. mériter la corde merèixer que el pengin.
18. montrer la corde estar esmolada (o esclarissada) [una peça de vestir].
19. ne pas parler de corde dans la maison du pendu a casa d’un penjat no hi anomenis cordes.
20. pleuvoir (ou tomber) des cordes ploure a bots i barrals.
21. prendre un virage (ou un tournant) à la corde agafar un revolt molt ajustat.
22. tenir la corde esports mantenir-se a la corda interior (o córrer arrambat -ada a l’interior).
    • familiarment figuradament estar en una bona posició (o tenir avantatge).
23. tirer sur la corde figuradament estirar (o tibar) la corda [demanar massa concessions].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç