Es mostren 48356 resultats

crachat


<title type="display">crachat</title>

Pronúncia: kʀaʃa
    masculí
  1. escopinada f, gargall pop.
  2. medicina esput.
  3. infreqüent i irònicament medalla f, condecoració f.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

crachat

 

craché


<title type="display">craché</title>

Pronúncia: kʀaʃe
adjectiu invariable tout craché familiarment clavat -ada. C’est son père tout craché, és el seu pare clavat (o és clavat al seu pare).


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

craché

 

crachement


<title type="display">crachement</title>

Pronúncia: kʀaʃmɑ̃
    masculí
  1. acció f d’escopir.
    medicina expectoració f. Crachement de sang, expectoració de sang.
  2. figuradament [de vapeur, de gaz] fuita f.
    electricitat [crépitement] espetarrec, petarrelleig, crepitació f.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

crachement

 

cracher


<title type="display">cracher</title>

Pronúncia: kʀaʃe
    verb intransitiu
  1. escopir, escopinar. Défense de cracher, prohibit d’escopir.
  2. medicina esputar, expectorar.
  3. familiarment [payer] afluixar la mosca, afluixar la bossa.
  4. [une plume] vessar, tacar.
  5. [un haut-parleur, etc] espetarregar, petarrellejar, crepitar.
  6. cracher à la face de qqn figuradament i familiarment escopir a la cara d’algú.
    1. cracher au bassinet afluixar la mosca (o la bossa).
    2. cracher sur qqch dir fàstics (o fer uix) d’alguna cosa (o menysprear alguna cosa).
    3. cracher sur qqn dir fàstics d’algú (o insultar algú).
  7. verb transitiu
  8. escopir. Cracher un noyau, escopir un pinyol. Cracher du sang, escopir sang.
  9. figuradament escopir. Les canons crachaient de la mitraille, els canons escopien metralla. Cracher des injures, escopir injúries.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

cracher

 

cracheur
-euse

cracheur
-euse

 

crachin

crachin

 

crachiner

crachiner

 

crachoir


<title type="display">crachoir</title>

Pronúncia: kʀaʃwaʀ
    masculí
  1. escopidora f.
  2. tenir le crachoir figuradament i familiarment tenir taba (o xerrera).
    tenir le crachoir à qqn aguantar la xerrera (o la xerrameca) a algú.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

crachoir

 

crachoter

crachoter

 

crachouiller

crachouiller