adjectiu i masculí i femení
1. psiquiatria cretí -ina.
2. despectivament cretí -ina, idiota, imbècil.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení estupidesa.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu fer tornar cretí.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. medicina cretinisme.
2. figuradament i despectivament estupidesa.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení cretenc -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení cretona.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. buidament.
2. cavada f.
3. geologia excavació [d’un relleu].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. [évider, trouer] buidar, foradar. L’eau a creusé les montagnes, l’aigua ha buidat les muntanyes.
2. arquejar, corbar. Creuser la taille, arquejar la cintura.
3. [les joues] buidar, enclotar, enfonsar, xuclar.
4. familiarment obrir la gana. Le grand air ça creuse, l’aire lliure obre la gana.
5. figuradament aprofundir, profunditzar, apregonar infr, cavar infr. Creuser une idée, aprofundir una idea .
   1. augmentar, accentuar. Creuser l’écart entre deux choses, accentuar la separació entre dues coses.
   2. obrir. Creuser un abîme entre deux personnes, obrir un abisme entre dues persones.
6. creusé de rides solcat -ada d’arrugues.
7. creuser l’estomac antigament obrir la gana.
8. creuser sa fosse (ou sa tombe) avec les dents figuradament cavar-se la tomba [menjant].
9. creuser un décolleté escotar (o escollar) un vestit.
10. un trait creusé un tret profund (o marcat).
verb intransitiu
11. cavar.
12. figuradament aprofundir, profunditzar.
13. familiarment gratar. Pour voir sa culture, il ne faut pas trop creuser, no cal gratar gaire per a veure la seva cultura.
verb pronominal
14. [les joues] buidar-se, xuclar-se.
15. [la taille, etc] arquejar-se, corbar-se.
16. fer-se més fondo -a. Une vilaine plaie qui se creuse, una nafra lletja que es fa més fonda.
17. se creuser la tête (ou le cerveau, ou la cervelle) figuradament escalfar-se el cap (o cremar-se les celles) [estudiant].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí figuradament tecnologia gresol. Ce pays est un creuset de civilisations, aquest país és un gresol de civilitzacions.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. [évidé, vide] buit -uida, balmat -ada infr. Une tige creuse, una tija buida. Tissu creux, teixit buit, fluix.
2. enfonsat -ada, fondo -a, còncau -ava. Une surface creuse, una superfície còncava.
3. [visage, joues] enclotat -ada, enfonsat -ada, xuclat -ada.
4. [yeux, etc] enclotat -ada, enfonsat -ada.
5. [chemin, etc] enfonsat -ada, engorjat -ada, fondo -a.
6. figuradament buit -uida, vacu -àcua. Paroles creuses, paraules buides.
7. assiette creuse plat fondo.
8. heures creuses hores lliures (o hores mortes).
   • [train, usine, etc] hores de poca activitat.
9. [électricité] hores vall [hores de menys consum].
10. il n’y a pas de quoi se boucher une dent creuse familiarment no tenir res per mossegar (o per menjar).
11. mer creuse mala mar (o mar de fons).
12. saison creuse temporada baixa [d’un hotel, etc].
13. une dent creuse una dent corcada.
14. un son creux un so de buit (o de balmat).
15. voix creuse veu cavernosa.
masculí
16. [cavité] buit, buidat, cavitat f, forat.
17. [concavité] clot, concavitat f. Le creux de la main, el clot de la mà.
18. alçària f, fons [d’una onada].
19. [point bas d’une valeur] punt baix.
20. figuradament hores f pl lliures, temps lliure, forat. Ménager un creux pour demain, reservar un forat per a demà.
21. avoir un bon creux música tenir una veu de baix profunda.
22. creux de l’estomac anatomia boca del cor.
23. creux sur quille marina, marítim alçària f sobre la quilla.
24. en creux en relleu. Graver en creux, gravar en relleu .
    • figuradament en negatiu (o indirectament).
25. être dans le creux de la vague figuradament estar enfonsat -ada (o acabat -ada), o haver quedat malparat -ada.
26. pour les petits creux familiarment per a enganyar l’estómac.
femení
27. ostra amb la closca enfonsada.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç