adjectiu i masculí i femení
1. hereu -eva, primogènit -a.
2. [âgé] gran. Mon frère aîné, el meu germà gran. Il est mon aîné de trois ans, és tres anys més gran que jo .
   • [plus ancien] precedent, predecessor -a, més antic -iga. Ce film se distingue de ses glorieux aînés, aquest film es distingeix dels seus gloriosos predecessors.
3. figuradament [préféré] predilecte -a. La France, la fille aînée de l’Église, França, la filla predilecta de l’Església.
masculí plural
4. avantpassats.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení anatomia engonal m.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. primogenitura.
2. droit d’aînesse dret de primogenitura.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi, conjunció i interjecció
1. així.
2. ainsi de suite així successivament.
3. ainsi que així com (o tal com, o i també, o com també).
4. ainsi soit-il cristianisme així sia (o sigui), o amén.
5. pour ainsi dire per dir-ho així (o com si diguéssim, o com aquell qui diu).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí ailloli.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. aire. Air conditionné, aire condicionat. On manque d’air ici, no tenim aire aquí. Un courant d’air, un corrent d’aire. Être libre comme l’air, ésser lliure com l’aire.
2. [apparence, expression] aire, aspecte, expressió f, posat, cara f. Prendre un air étonné, tenir un aire sorprès. Avoir l’air triste, fer un posat trist. Elle avait l’air surprise, tenia un aire de sorpresa.
3. aire, retirada f, retirança f. Avoir un faux air de qqn, tenir-hi una petita retirada (amb algú). Il avait l’air satisfait, feia cara de satisfeta.
4. música [partie d’une composition] aire.
   • aire, tonada f, melodia f, cançó. Siffler l’air d’une chanson à la mode, xiular la tonada d’una cançó de moda.
5. air comprimé aire comprimit. Un pistolet à air comprimé, una pistola d’aire comprimit.
6. air de famille aire de família (o semblança f, o retirada f). Il y a entre eux un air de famille, entre ells hi ha una certa retirada.
7. à l’air a l’aire. Se promener les fesses à l’air, passejar-se amb el cul a l’aire.
8. à l’air libre (ou en plein air, ou au grand air) a l’aire lliure (o a ple aire, o a cel obert). Travailler à l’air libre, treballar a l’aire lliure. Sports de plein air, esports a l’aire lliure.
9. avoir l’air (de) semblar. De quoi ai-je l’air !, què semblo? Ça n’a pas l’air facile, no sembla pas fàcil això. Ça m’a tout l’air d’être ouvert, sí que em sembla obert.
10. changer d’air canviar d’aires.
11. donner de l’air à (ou mettre à l’air) airejar (o orejar, o ventilar). Donner de l’air à une robe, airejar un vestit.
12. en l’air enlaire (o en l’aire). Regarder en l’air, mirar enlaire. Les mains en l’air !, mans enlaire! .
    1. a passeig (o a pastar fang, o en doina). S’envoyer en l’air, enviar-se a pastar fang. Il a tout mis en l’air en cherchant ses lunettes, buscant les ulleres ho ha deixat tot en doina (ho ha esbarriat tot).
    2. va vana. Paroles, promesses en l’air, paraules, promeses vanes. Propos en l’air, paraules vanes (enraonies).
13. être dans l’air [un projet] estar embastat -ada (o començar a conèixer-se). Toutes ces idées étaient dans l’air, totes aquelles idees només eren embastades.
14. jouer la fille de l’air familiarment tocar el dos (o tocar pirandó, o pirar).
15. ne pas manquer d’air no arronsar-se. Elle ne manque pas d’air, no s’arronsa per res.
16. prendre de l’air arrencar (o alçar) el vol (o prendre [el] vol, o envolar-se).
17. prendre des airs (ou de grands airs) donar-se uns grans aires (o donar-se aires de grandesa, o agafar fums).
18. prendre l’air de prendre (o tocar-li) l’aire de. Il veut prendre l’air de la montagne, vol prendre (vol que li toqui) l’aire de la muntanya.
19. sans avoir l’air de rien (ou d’y toucher) com aquell qui res. Elle tâchait de le lui apprendre sans avoir l’air de rien, intentava fer-li-ho saber com aquell qui res.
20. se donner des airs presumir (o tenir molts fums).
21. une tête en l’air un cap m buit (o de pardals, o de trons, o verd).
22. vivre de l’air du temps figuradament viure de l’aire del cel.
23. y avoir qqch dans l’air haver-hi alguna cosa a l’atmosfera (o haver-hi una atmosfera especial). Il y a qqch dans l’air, hi ha alguna cosa a l’aire (es respira alguna cosa estranya). Il y a de l’orage dans l’air, hi ha mala maror.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. pròpiament, figuradament i literàriament bronze.
2. âge d’airain edat f de bronze.
3. cœur d’airain cor de bronze.
4. loi d’airain llei de bronze [de Lassalle].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí automòbil, automobilisme airbag, coixí de seguretat.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. matemàtiques i anatomia àrea. L’aire du rectangle, l’àrea del rectangle. Aire mitral, àrea mitral. Aire de repos, àrea de servei.
2. [zone] àrea, camp m, domini m, zona. Aire linguistique, àrea lingüística. Aire d’activité, àrea d’activitat (camp d’actuació).
3. agricultura era.
4. niu m dels ocells de presa.
5. aire d’aterrissage zona (o pista) d’aterratge.
6. aire de vent quarta (de la rosa dels vents).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí zoologia terrier airedale.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç