<title type="display">débarrasser</title>
Pronúncia: debaʀɑse
-
verb transitiu
- desembarassar. Débarrasser une pièce, desembarassar una habitació.
- [d’un embarras volumineux] desembalumar.
- [de ce qui pourrait embarrasser] alliberar, descarregar. Débarrasser qqn de son manteau, alliberar algú de l’abrigall. Ils l’ont débarrassée d’un bon poids, l’han descarregada d’un bon pes.
- desembarassar, aclarir, alliberar, obrir pas a. Débarrasser la voie publique, desembarassar la via pública.
- [d’une obligation] descarregar, alleujar, alliberar. Débarrasser qqn d’un souci, descarregar algú d’una preocupació.
- débarrasser la table desparar (la) taula.
- débarrasser le plancher familiarment tocar el dos (o pirar, o tocar pirandó, o escampar la boira, o guillar). verb pronominal
- desembarassar-se, desfer-se, alliberar-se, desempallegar-se, descarregar-se. Elle s’est débarrassée d’un prétendant, s’ha desfet d’un pretendent.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç