adverbi deliciosament.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu deliciós -osa.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu dret delictiu -iva, delictuós -osa.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu delictuós -osa.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

1. deslligat -ada. Prisonnier délié, pres deslligat.
2. [mince] prim -a, fi fina. Un fil délié, un fil prim. Une taille déliée, una cintura fina.
3. figuradament agut -uda, subtil, penetrant. Un esprit délié, una intel·ligència penetrant .
   • àgil, lleuger -a. Elle avait les doigts déliés, tenia els dits àgils.
4. avoir la langue déliée figuradament i familiarment ésser fluix -a de llengua, parlar pels descosits, xerrar pels colzes.
masculí
5. [d’une lettre] perfil.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí deslligament.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení déliaque.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. [détacher, dénouer] deslligar. Délier les cordons des souliers, deslligar els cordons de les sabates.
2. cristianisme [absoudre] absoldre, deslligar. Délier qqn d’un pêché, absoldre algú d’un pecat.
3. figuradament [libérer] deslligar, alliberar. Délier qqn d’une promesse, alliberar algú d’una promesa.
4. délier la langue de qqn figuradament deslligar la llengua a algú, fer parlar algú.
5. sans bourse délier figuradament sense afluixar la bossa, sense afluixar la mosca, de franc.
verb pronominal
6. figuradament [la langue] deslligar-se, afluixar-se, amollar-se.
   • [se libérer] deslligar-se, alliberar-se. Se délier d’un serment, deslligar-se d’un jurament.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení delimitació.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu pròpiament i figuradament delimitar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç