adjectiu
1. demostratiu -iva.
2. expressiu -iva.
adjectiu i masculí
3. gramàtica demostratiu.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. [preuve, induction, argument] demostració. Démonstration par l’absurde, demostració per l’absurd.
2. [action de montrer] demostració, exposició. La démonstration d’un vendeur, la demostració d’un venedor.
3. [étalage, manifestation] demostració, mostra. Des démonstrations de joie, demostracions (mostres) d’alegria.
4. filosofia, matemàtiques i ciències militars demostració.
5. matériel en démonstration material de mostra.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi demostrativament.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu desmuntable.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí desmuntatge.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. descavalcat -ada.
2. desmuntat -ada.
3. mer démontée mar esvalotada.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí [pl -s] palanca f per a desmuntar les rodes.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. desmuntar. Il a démonté la radio, ha desmuntat la ràdio.
2. figuradament atabalar, desconcertar, destarotar, atorrollar, desmuntar. La nouvelle l’a complètement démonté, la notícia l’ha atabalat completament.
3. [d’une monture] descavalcar, desmuntar. Le cheval a démonté le cavalier, el cavall ha desmuntat el genet.
verb pronominal
4. atabalar-se, atorrollar-se, desconcertar-se, destarotar-se, desmuntar-se.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu demostrable.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. [prouver] demostrar. Démontrer par des arguments, demostrar amb arguments.
2. filosofia i matemàtiques demostrar. Démontrer un théorème, demostrar un teorema.
3. démontrer par a plus b demostrar per a més b.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç