masculí agricultura esgranament.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. indústria tèxtil desfer els punts de.
2. agricultura [ôter] arrabassar.
   • [égrener] esgranar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. descobriment de la pista.
2. figuradament descobriment.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. descobrir la pista (o el rastre). Dépister un sanglier, un criminel, descobrir la pista d’un senglar, d’un criminal.
2. figuradament [déceler, découvrir] descobrir.
3. [détourner de la piste] despistar.
4. dépister les soupçons desviar les sospites.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. despit. Il réagit ainsi par dépit, reacciona així per despit.
2. en dépit de a despit de, malgrat.
3. en dépit du bon sens sense solta ni volta (o de qualsevol manera, o a la babalà, o sense ordre ni concert). Un projet élaboré en dépit du bon sens, un projecte elaborat sense solta ni volta.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu i pronominal despitar(-se).


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. [qui n’est pas à sa place] traslladat -ada, mudat -ada.
2. figuradament [qui n’est pas dans le lieu approprié] desplaçat -ada, fora de lloc. Je me trouvais déplacé à cette fête, em trobava desplaçat en aquella festa .
   • [qui manque aux convenances] impropi -òpia, inconvenient, fora de lloc. Ses paroles étaient complètement déplacées, les seves paraules eren completament impròpies (o fora de lloc).
3. personne déplacée persona expulsada, refugiada.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. desplaçament, trasllat. Déplacement d’un meuble, trasllat d’un moble. Déplacement d’air, desplaçament d’aire.
2. [d’un fonctionnaire] trasllat.
3. marina, marítim desplaçament.
4. medicina [d’un organe] desviació f.
   • [d’un os] dislocació f.
5. desplaçament, viatge. Frais de déplacement, despeses de desplaçament. Être en déplacement professionnel, estar de viatge professional.
6. química desplaçament, substitució f.
7. psiquiatria desplaçament.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. desplaçar. Déplacer des objets, desplaçar objectes.
2. descol·locar, desordenar.
3. [un fonctionnaire] traslladar.
4. marina, marítim desplaçar. Un navire qui déplace 3 000 tonnes d’eau, un vaixell que desplaça 3.000 tones d’aigua.
5. medicina dislocar, luxar.
6. fer venir, atreure. Un événement qui déplace beaucoup de gens, un esdeveniment que atreu molta gent.
7. déplacer la question figuradament desviar la qüestió.
   • fugir d’estudi.
verb pronominal
8. [changer de place] traslladar-se, desplaçar-se, mudar-se.
9. [quitter sa place] desplaçar-se, moure’s.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí supressió f del límit o sostre.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç