adjectiu
1. darrer -a, últim -a. La dernière édition, la darrera edició. Les dernières nouvelles, les últimes notícies. Il est le dernier de la file, és el darrer de la fila. Elle est arrivée au dernier moment, va arribar a l’últim moment.
2. [période de temps passé] passat -ada, proppassat -ada lit. L’année dernière, l’any passat. Dimanche dernier, diumenge passat.
3. [le plus bas] baix -a, del (de la) més baix -a, de molt baix -a, del (de la) pitjor. Un article de dernier choix, un article de la pitjor qualitat. Une marchandise de dernière qualité, una mercaderia de molt baixa qualitat.
4. avoir le dernier mot dir la darrera paraula.
5. en dernier a l’últim (o al final) de tot, al cap darrer. Je vais le faire en dernier, ho faré al final (de tot).
6. en dernière analyse en última anàlisi.
7. en dernier lieu en darrer lloc (o finalment, o per acabar).
8. en dernier ressort en darrera instància (o com a últim recurs).
9. être du dernier bien avec qqn antigament ésser carn i ungla (o estar molt ben avinguts -udes).
10. le petit dernier el més petit (o el petitó, o el caganiu fam, o el benjamí).
11. les fins dernières religió les darreries.
12. mettre la dernière main [à un ouvrage] donar l’última mà (o fer la darrera passada).
13. pour la dernière fois per darrera vegada.
14. tu ne connais pas la dernière ? familiarment que no saps l’última? (o ja la saps la darrera?).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení [pl derniers-nés dernières-nées] caganiu.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi darrerament, últimament.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. [faux-fuyant] esquitllada.
2. fugida d’estudi, evasiva.
3. [d’un cheval] encabritament m.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. amagat -ada, secret -a.
2. à la dérobé a la callada, d’amagat, d’amagatotis.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. medicina segament de cames.
2. marina, marítim [d’un sous-marin] immersió f infr.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. robar, furtar, afanar fam, rampinyar fam. Il a dérobé une montre, ha robat (o furtat) un rellotge.
2. figuradament [obtenir] robar.
   1. esquivar, defugir, apartar, sostreure, detreure. Elle déroba son regard, va apartar la mirada.
   2. amagar, tapar. La fumée nous dérobe la vue, el fum ens tapa la vista.
3. dérober un baiser robar un petó.
verb pronominal
4. [à] evitar tr, esquivar tr, apartar-se. Ils se dérobaient aux regards, esquivaven les mirades. Se dérober à la police, evitar la policia. Elle marchait à côté de lui et ne se dérobait pas, caminava al seu costat i no s’apartava pas.
5. [une obligation, une discussion] sostreure’s a, apartar-se de, defugir tr, escapolir-se de, esquitllar-se de. Elle se dérobe à son travail, s’escapoleix de la feina.
6. [au devoir] esquitllar-se, fugir d’estudi.
7. figuradament [les genoux, etc] flaquejar intr, segar-se, fer figa fam.
   • [le plancher] faltar intr, mancar intr, enfonsar-se, esfondrar-se.
8. [un cheval] encabritar-se, esquitllar-se.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí desgreixatge.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí dragatge.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. [un chenal, une rivière] treure les roques de, dragar.
2. [un métal] netejar, decapar.
verb intransitiu i pronominal
3. estimbar-se, despenyar-se, espenyar-se.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç