Es mostren 48356 resultats

déroctage

déroctage

masculí trencament de pedres © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
 
Diccionari Francès Català

déroder

déroder

verb transitiu tallar els arbres vells © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
 
Diccionari Francès Català

dérogation

dérogation

femení derogació © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
 
Diccionari Francès Català

dérogatoire

dérogatoire

adjectiu derogatori -òria © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
 
Diccionari Francès Català

dérogeance

dérogeance

femení història pèrdua dels beneficis de la noblesa © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
 
Diccionari Francès Català

déroger


<title type="display">déroger</title>

Pronúncia: deʀɔʒe
    verb transitiu indirecte
  1. [à] infringir, transgredir, contravenir, violar. On ne peut pas déroger aux lois, no es poden transgredir les lleis.
  2. literàriament [manquer par un comportement indigne] mancar a, faltar a, anar contra. Déroger à ses convictions, mancar a (o anar contra) les seves conviccions.
  3. (ou déroger à noblesse) història perdre els beneficis de la noblesa.
    4. verb intransitiu
  4. literàriament rebaixar-se pron. Il croit déroger en faisant ce travail, es pensa que es rebaixa fent aquesta feina.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

déroger

verb transitiu indirecte à infringir, transgredir, contravenir, violar On ne peut pas déroger aux lois , no es poden transgredir les lleis literàriament manquer par un comportement indigne mancar a, faltar a, anar contra Déroger à ses convictions , mancar a o anar contra les seves conviccions ou déroger à noblesse història perdre els beneficis de la noblesa verb intransitiu literàriament rebaixar-se pron Il croit déroger en faisant ce travail , es pensa que es rebaixa fent aquesta feina © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
 
Diccionari Francès Català

dérougir


<title type="display">dérougir</title>

Pronúncia: deʀuʒiʀ
    verb intransitiu
  1. perdre el color vermell.
  2. ça ne dérougit pas ! figuradament i regionalisme això no para!, això no s’atura!



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

dérougir

verb intransitiu perdre el color vermell ça ne dérougit pas  figuradament i regionalisme això no para, això no s’atura © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
 
Diccionari Francès Català

dérouillée

dérouillée

femení figuradament i familiarment allisada, estomacada © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
 
Diccionari Francès Català

dérouiller


<title type="display">dérouiller</title>

Pronúncia: deʀuje
    verb transitiu
  1. infreqüent [débarrasser de sa rouille] desrovellar.
  2. figuradament i familiarment [dégourdir] desrovellar, deixondir, despertar.
    1. polir.
    2. [battre] allisar, estomacar.
    3. verb intransitiu
  3. figuradament i familiarment [être battu] rebre.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

dérouiller

verb transitiu infreqüent débarrasser de sa rouille desrovellar figuradament i familiarment dégourdir desrovellar, deixondir, despertar polir battre allisar, estomacar verb intransitiu figuradament i familiarment être battu rebre © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
 
Diccionari Francès Català

déroulage

déroulage

masculí descargolament, desenrotllament tecnologia desenrotllament © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç