adjectiu que desarma.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. [personne, pays] desarmat -ada.
2. figuradament [sans défense] desarmat -ada.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí desarmament.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. [une personne, un pays] desarmar.
2. [un fusil, etc] descarregar.
3. [une mine] desarmar, desactivar.
4. [un navire] desarmar.
5. figuradament desarmar. Son sourire me désarma, el seu somriure em va desarmar.
verb intransitiu
6. [pays] desarmar-se pron.
7. figuradament afluixar, cedir.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [de marchandises] desestiba f.
2. [de deux éléments] separació f.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. [marchandises] desestibar.
2. [deux éléments] separar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. antigament desordre, desgavell, desori.
2. [trouble moral] trasbals, alteració f, torbament, desesperació f, angoixa f.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení desarticulació.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu desarticular.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [d’un meuble, etc] desarmament, desmuntatge.
2. [de deux pièces] desemmetxament, desencadellament.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç