Es mostren 48356 resultats

désavantager

désavantager

 

désavantageusement

désavantageusement

 

désavantageux
-euse

désavantageux
-euse

 

désaveu


<title type="display">désaveu</title>

Pronúncia: dezavø
    masculí
  1. [d’une opinion] retractació f, desmentiment.
  2. [d’une doctrine] renegament, retractació f.
  3. [refus d’une personne] renegament, negació f. Désaveu de paternité, negació de la paternitat.
  4. [d’un collaborateur, etc.] repudiació f, no-acceptació f
  5. [de l’autorité de qqn] desautorització f.
  6. [des actions de qqn] desaprovació f.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

désaveu

 

désavouer


<title type="display">désavouer</title>

Pronúncia: dezavwe
    verb transitiu
  1. no reconèixer com a seu, renegar. Elle désavouait le livre qu’elle venait d’écrire, no reconeixia com a seu (o renegava) el llibre que acabava d’escriure.
  2. [la paternité] negar, no reconèixer (com a fill -a).
  3. [rétracter] desdir-se pron, desaprovar, retractar-se pron. Elle désavouait les propos qu’elle avait tenus, es desdeia de les afirmacions que havia mantingut.
  4. [refuser] rebutjar, no acceptar, repudiar. Elle a désavoué ses collaborateurs, ha rebutjat els seus col·laboradors.
  5. desautoritzar, desapoderar. Le premier ministre a désavoué l’ambassadeur, el primer ministre ha desautoritzat l’ambaixador.
  6. desaprovar, condemnar, reprovar, blasmar. Il a désavoué ma conduite, ha desaprovat la meva conducta.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

désavouer

 

désaxé
-ée


<title type="display">désaxé</title>

Pronúncia: dezakse
    adjectiu
  1. descentrat -ada, desequilibrat -ada.
  2. masculí i femení
  3. desequilibrat -ada.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

désaxé
-ée

 

désaxer


<title type="display">désaxer</title>

Pronúncia: dezakse
    verb transitiu
  1. fer sortir de l’eix.
  2. figuradament descentrar, desequilibrar.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

désaxer

 

descellement

descellement

 

desceller


<title type="display">desceller</title>

Pronúncia: desele
    verb transitiu
  1. [ôter le sceau] dessegellar.
  2. [défaire ce qui est scellé] obrir, dessegellar.
  3. [arracher] arrencar. Desceller la grille d’une fenêtre, arrencar la reixa d’una finestra.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

desceller

 

descendance

descendance