Es mostren 48356 resultats

désespéré
-ée

désespéré
-ée

 

désespérément

désespérément

 

désespérer


<title type="display">désespérer</title>

Pronúncia: dezɛspeʀe
    verb intransitiu
  1. desesperar, desesperançar.
  2. désespérer que literàriament perdre l’esperança que.
  3. verb transitiu indirecte
  4. [de] desesperançar de, desesperar de.
  5. verb transitiu i pronominal
  6. desesperar(-se).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

désespérer

 

désespoir


<title type="display">désespoir</title>

Pronúncia: dezɛspwaʀ
    masculí
  1. desesperació f.
  2. en désespoir de cause en darrera instància (o com a últim recurs).
  3. être au désespoir saber molt de greu. Je suis au désespoir de ne pas pouvoir vous aider, em sap molt de greu de no poder-vos ajudar.
  4. être le désespoir de ésser la desesperació de. Cet enfant est le désespoir de ses parents, aquest infant és la desesperació dels seus pares.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

désespoir

 

désétatiser

désétatiser

 

déshabillage

déshabillage

 

déshabillé


<title type="display">déshabillé</title>

Pronúncia: dezabije
    masculí
  1. bata f de dona d’estar per casa.
  2. negligé.
  3. en déshabillé vestit -ida d’estar per casa.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

déshabillé

 

déshabiller


<title type="display">déshabiller</title>

Pronúncia: dezabije
    verb transitiu
  1. despullar.
  2. figuradament despullar, descobrir.
  3. déshabiller (saint) Pierre pour habiller (saint) Paul familiarment despullar un sant per vestir-ne un altre.
  4. verb pronominal
  5. despullar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

déshabiller

 

déshabituer

déshabituer

 

désherbage

désherbage