<title type="display">déshonorer</title>
Pronúncia: dezɔnɔʀe
-
verb transitiu
- [diffamer] deshonorar, deshonrar, difamar.
- antigament [une femme] deshonrar.
- literàriament [dégrader] deshonrar, degradar, espatllar.
- déshonorer son mari enganyar el marit.
- se croire déshonoré de faire qqch considerar deshonrós (o una deshonra). verb pronominal
- perdre l’honor.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç