Es mostren 48356 resultats

dessèchement


<title type="display">dessèchement</title>

Pronúncia: desɛʃmɑ̃
    masculí
  1. assecament, dessecació f, ressecament.
  2. antigament [amaigrissement] aprimament.
  3. figuradament enduriment.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

dessèchement

 

dessécher


<title type="display">dessécher</title>

Pronúncia: deseʃe
    verb transitiu
  1. [rendre sec] assecar, dessecar, ressecar.
  2. [rendre maigre] assecar, aprimar.
  3. figuradament i familiarment corsecar.
    • [rendre insensible] endurir.
  4. les lèvres desséchées amb els llavis secs (o ressecs).
  5. verb pronominal
  6. [devenir sec] assecar-se, dessecar-se, ressecar-se.
  7. [maigrir] assecar-se, aprimar-se.
  8. figuradament i familiarment corsecar-se.
    • [devenir insensible] endurir-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

dessécher

 

dessein


<title type="display">dessein</title>

Pronúncia: desɛ̃
    masculí
  1. [projet] projecte, designi.
  2. [intention] intenció f, propòsit, designi, intent.
  3. à dessein expressament (o amb intenció, o intencionadament, o a gratcient).
  4. à (ou dans le) dessein de a fi de (o per tal de).
  5. avoir des desseins [sur qqch, sur qqn] tenir projectes respecte a (o interessar-se per). Il a des desseins sur cette jeune fille, s’interessa per (o va al darrere d’) aquella noia.
  6. sans dessein sense voler (o sense intenció).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

dessein

 

desseller

desseller

 

desserrage

desserrage

 

desserre


<title type="display">desserre</title>

Pronúncia: desɛʀ
femení être dur à la desserre familiarment ésser molt rata (o garrepa, o gasiu).


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

desserre

 

desserrement

desserrement

 

desserrer


<title type="display">desserrer</title>

Pronúncia: deseʀe
    verb transitiu
  1. [relâcher ce qui était serré] afluixar, descenyir.
  2. afluixar. Desserrer une vis, afluixar un caragol.
  3. [cesser d’être tassé] desatapeir.
  4. desserrer les cordons de sa bourse figuradament afluixar la mosca.
  5. desserrer les dents (ou les lèvres) obrir la (o badar) boca (o parlar).
  6. ne pas desserrer les dents no obrir la boca (o els llavis, o no badar boca).
  7. verb pronominal
  8. afluixar-se.
  9. l’étau se desserre figuradament han afluixat les pressions.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

desserrer

 

dessert

dessert

 

desserte


<title type="display">desserte</title>

Pronúncia: desɛʀt
    femení
  1. cristianisme [d’une chapelle, d’une paroisse] servei m.
  2. [transport] servei m.
  3. [meuble] trinxant m.
  4. desserte de bureau canterano (o secreter).
  5. voie de desserte carretera veïnal.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

desserte