femení
1. pròpiament i figuradament desviació, desviament m.
2. medicina desviació. Déviation de la colonne vertébrale, desviació de la columna vertebral.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí desviacionisme.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu desviacionista.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. formació f d’una madeixa.
2. formació f d’un cabdell.
3. [déroulement] descargolament, desenrotllament.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. [mettre en écheveau] formar madeixa.
2. [mettre en pelote] cabdellar.
3. figuradament [dérouler] descargolar, desenrotllar, desdebanar.
4. [son chapelet] passar (el rosari).
5. dévider son chapelet (ou son écheveau) figuradament i infreqüent buidar el pap.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení debanador -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí debanadores f pl.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. pròpiament i figuradament desviar-se pron. Dévier de son chemin, desviar-se del seu camí. Il ne dévie jamais de ses principes, no es desvia mai dels seus principis.
verb transitiu
2. desviar. L’agent a dévié la circulation, el guàrdia ha desviat el trànsit.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení
1. endeví -ina.
masculí
2. boa popularment

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu endevinable.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç