femení diglòssia.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. digne -a. Marie est digne d’admiration, la Maria és digna d’admiració. L’assassin est digne de châtiment, l’assassí és digne de càstig. C’est un objet digne d’intérêt, és un objecte digne d’interès. Elle a un air très digne, té un posat molt digne.
2. c’est le digne fils de son père de tal pare tal fill.
3. digne de foi digne de fe (o de crèdit, o fidedigne -a).
4. être digne que literàriament merèixer. Je ne suis pas digne que tu m’adresses la parole, no mereixo que m’adrecis la paraula.
5. ne pas être digne de dénouer les cordons des souliers de qqn figuradament no ésser digne de descordar els cordons de les sabates d’agú (o no arribar a la sola de la sabata d’algú fam).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi dignament.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí dignitari -ària, dignatari -ària.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení dignitat.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. marina, marítim [hampe] pal de bandera.
2. arpó.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí dígraf, digrama.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu fer digressions.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení pròpiament astronomia digressió.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. dic m. Digue fluviale, dic fluvial. Digue à claire-voie, estacada.
2. figuradament [barrière, obstacle] dic m, barrera, obstacle m. Élever une digue contre qqch, posar obstacles a alguna cosa.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç