Es mostren 48356 resultats

dindonneau

dindonneau

 

dîner


<title type="display">dîner</title>

Pronúncia: dine
    verb intransitiu
  1. sopar. Aujourd’hui on va dîner de bonne heure, avui soparem d’hora. Dîner en ville, sopar fora.
  2. antigament i regionalisme dinar.
  3. dîner par cœur quedar-se sense sopar.
  4. qui dort dîne dormir fa oblidar la gana.
  5. masculí
  6. sopar. Il est déjà l’heure du dîner, ja és (l’) hora del (o de) sopar. Le dîner vous attend, el sopar és a taula.
  7. antigament i regionalisme dinar.
  8. dîner aux chandelles sopar amb espelmes.
  9. dîner-débat sopar-debat.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

dîner

 

dînette


<title type="display">dînette</title>

Pronúncia: dinɛt
    femení
  1. jocs d’entreteniment coudinar m, fireta. Jouer à la dînette, jugar a coudinar (o a fireta, o fer coudinar) .
    • [service de table miniature] fireta.
  2. figuradament soparet m, dinaret m.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

dînette

 

dîneur
-euse

dîneur
-euse

 

ding

ding

 

dingo


<title type="display">dingo</title>

Pronúncia: dɛ̃go
    masculí
  1. zoologia dingo.
  2. adjectiu i masculí i femení
  3. familiarment dingue.
  4. popularment [chose] boig boja. Un spectacle dingo, un espectacle boig.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

dingo

 

dingue


<title type="display">dingue</title>

Pronúncia: dɛ̃g
    adjectiu i masculí i femení
  1. familiarment torrat -ada, tocat -ada de l’ala, guillat -ada, sonat -ada.
  2. c’est dingue ! que divertit!.
    • quina passada!



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

dingue

 

dinguer


<title type="display">dinguer</title>

Pronúncia: dɛ̃ge
    verb intransitiu
  1. popularment fotre’s de morros.
  2. envoyer dinguer engegar a dida.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

dinguer

 

dinguerie

dinguerie

 

dinoflagellés

dinoflagellés