Es mostren 48356 resultats

disjonctif
-ive

disjonctif
-ive

 

disjonction


<title type="display">disjonction</title>

Pronúncia: disʒɔ̃ksjɔ̃
    femení
  1. disjunció, separació, desunió, desglossament m.
  2. biologia i filosofia disjunció.
  3. dret desglossament m.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

disjonction

 

dislocation


<title type="display">dislocation</title>

Pronúncia: dislɔkasjɔ̃
    femení
  1. medicina dislocació, desllorigament m, desconjuntament m.
  2. desmanegament m, desballestament m. La dislocation des pièces d’une machine, el desballestament de les peces d’una màquina .
    1. [d’un cortège] dispersió.
    2. dislocació, desmembrament m, disgregació, dissolució. La dislocation d’un empire, el desmembrament d’un imperi.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

dislocation

 

disloquer


<title type="display">disloquer</title>

Pronúncia: dislɔke
    verb transitiu
  1. medicina dislocar, desllorigar, desconjuntar.
  2. desmanegar, desballestar. Le coup qu’il a donné a disloqué le meuble, el cop que ha donat ha desmanegat el moble.
  3. verb pronominal
  4. medicina dislocar-se, desllorigar-se, desconjuntar-se.
  5. desmanegar-se, desballestar-se.
  6. figuradament [un cortège] dispersar-se.
    • dislocar-se, desmembrar-se, disgregar-se, dissoldre’s.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

disloquer

 

Dismas

Dismas

 

disparaître


<title type="display">disparaître</title>

Pronúncia: dispaʀɛtʀ
    verb intransitiu
  1. [cesser d’être visible] desaparèixer. Mon crayon a disparu, el meu llapis ha desaparegut.
  2. [cesser d’être] desaparèixer. Cette mode a disparu, aquesta moda ha desaparegut.
  3. faire disparaître qqch fer desaparèixer.
  4. faire disparaître qqn fer desaparèixer (o amagar) algú.
    • fer desaparèixer (o eliminar, o matar) algú.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

disparaître

 

disparate


<title type="display">disparate</title>

Pronúncia: dispaʀat
    adjectiu
  1. discordant, inconnex -a. Des couleurs disparates, qui juraient, uns colors discordants que no lligaven.
  2. femení
  3. antigament i literàriament discordança, desproporció, disparitat, contrast m.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

disparate

 

disparité

disparité

 

disparition

disparition

 

disparu
-ue

disparu
-ue