Es mostren 48356 resultats

alluré
-ée


<title type="display">alluré</title>

Pronúncia: alyʀe
adjectiu familiarment elegant, distingit -ida. Une robe très allurée, un vestit molt elegant.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

alluré
-ée

 

allure


<title type="display">allure</title>

Pronúncia: alyʀ
    femení
  1. [façon de marcher] pas m, caminar m, andamis m. Il avait une allure noble, tenia un caminar (caminava amb un pas) noble .
    • [d’un cheval] anadura.
  2. marxa, ritme m. Rouler à toute allure, anar a tota marxa (a tot drap, circular a gran velocitat). L’allure d’un moteur, el ritme d’un motor.
  3. aire m, actitud, demble m, tarannà, comportament m. Elle avait une grande liberté d’allures, tenia una gran llibertat de comportament (un comportament molt lliure).
  4. caire m, carés m, cara. L’affaire prenait une mauvaise allure, l’assumpte presentava mal carés (començava a fer mala cara).
  5. [aspect] fatxa, fila, aspecte m. Ils avaient une allure louche, feien una fila sospitosa. Elle avait l’allure d’une marquise, tenia l’aspecte d’una marquesa.
  6. marina, marítim navegació. Une allure portante (de vent arrière), navegació amb vent de popa.
  7. avoir de l’allure fer goig (o patxoca, o bona fila), o ésser elegant. Cette voiture a de l’allure, aquest cotxe fa patxoca .
    • [démarche, manière de marcher] tenir desimboltura [en el caminar].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

allure

 

allusif
-ive

allusif
-ive

 

allusion


<title type="display">allusion</title>

Pronúncia: a(l)lyzjɔ̃
    femení
  1. al·lusió.
  2. faire allusion à al·ludir a (o fer al·lusió a).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

allusion

 

alluvial
-iale

alluvial
-iale

 

alluvion

alluvion

 

alluvionnement

alluvionnement

 

alluvionner

alluvionner

 

allyle

allyle

 

allylique

allylique