Es mostren 48356 resultats

ébouriffer


<title type="display">ébouriffer</title>

Pronúncia: ebuʀife
    verb transitiu
  1. [écheveler] esborrifar, escabellar, esbullar els cabells.
  2. figuradament i familiarment esbalair, deixar atònit -a (estupefacte -a, parat -ada, bocabadat -ada).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

ébouriffer

 

ébourrer

ébourrer

 

ébouter

ébouter

 

ébranchage [ou ébranchement]

ébranchage [ou ébranchement]

 

ébrancher

ébrancher

 

ébranchoir

ébranchoir

 

ébranlement


<title type="display">ébranlement</title>

Pronúncia: ebʀɑ̃lmɑ̃
    masculí
  1. batzegada f, trontoll, trontollament.
  2. figuradament trontollament, soscavament, commoció f, trastorn, trasbals.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

ébranlement

 

ébranler


<title type="display">ébranler</title>

Pronúncia: ebʀɑ̃le
    verb transitiu
  1. [mettre en branle] balancejar, brandar.
  2. [faire trembler] trontollar, fer trontollar, commoure, sotragar. L’explosion a ébranlé les vitres, l’explosió va fer trontollar els vidres.
  3. [affaiblir] escruixir, crebantar, escrebantar.
  4. figuradament [déstabiliser, saper] fer trontollar, fer vacil·lar, afeblir, soscavar.
    1. fer canviar d’opinió a, capgirar, somoure, sotragar, sotraguejar, sacsejar.
    2. [troubler] pertorbar, commoure, trastornar, trasbalsar.
  5. verb pronominal
  6. [démarrer] arrencar intr, posar-se en moviment. La diligence s’ébranla, la diligència es posà en moviment.
  7. [une cloche] brandar intr.
  8. figuradament estremir-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

ébranler

 

ébrasement

ébrasement

 

ébraser

ébraser