masculí i femení
1. escorçaire, escorxador -a, pelador -a.
femení
2. escorçadora, màquina escorçadora.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení
1. un écorché vif persona f hipersensible.
2. une sensibilité d’écorché vif una sensibilitat a flor de pell.
masculí
3. [d’un homme] dissecció f.
4. tecnologia [dessin] interior.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí escorxament.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. [un animal] escorxar, espellar, espellotar.
2. [entamer superficiellement] pelar. Ils ont écorché le mur, han pelat la paret.
3. figuradament [faire payer trop cher] escorxar, cotnar.
   1. destrossar, rebentar, baldar. Il a le dos écorché par le poids de son sac, té l’esquena destrossada pel pes de la seva bossa.
   2. [déformer] destrossar. Il a écorché son nom, li ha destrossat el nom (en pronunciar-lo).
4. écorcher une langue aixafar (o xampurrejar, o destrossar) una llengua.
verb pronominal
5. pelar-se. Il s’est écorché les genoux en tombant, ha caigut i s’ha pelat els genolls.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [des bêtes] escorxador -a, escorxa-rosses.
2. figuradament i antigament [voleur] lladre, estafador -a.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení escorxadura, pelada, encetada.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. pròpiament i figuradament escornar.
2. [épaufrer] escrostonar, esvorellar.
3. figuradament escapçar, menyscabar.
4. écorner un livre escantonar un llibre.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu familiarment gorrejar de, fer una gorra a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení familiarment gorrer -a, gorrista.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení escantell m, esvorell m.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç