Es mostren 48356 resultats

édulcoration

édulcoration

 

édulcorer

édulcorer

 

éduquer

éduquer

 

Edwige

Edwige

 

éfaufiler

éfaufiler

 

effaçable

effaçable

 

effacé
-ée


<title type="display">effacé</title>

Pronúncia: efase
    adjectiu
  1. esborrat -ada.
  2. [une couleur] descolorit -ida.
  3. enfonsat -ada. Sur ce tableau, il avait la poitrine effacée, en aquest quadre tenia el pit enfonsat.
  4. figuradament difuminat -ada, apagat -ada, esvaït -ïda.
    • [personne] discret -a, apagat -ada, modest -a.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

effacé
-ée

 

effacement


<title type="display">effacement</title>

Pronúncia: efasmɑ̃
    masculí
  1. pròpiament i figuradament [d’un trait, d’un souvenir] esborrament.
  2. apagament.
  3. lingüística esborrament [eclipsi sintàctic].
  4. [d’une partie du corps] enretirament.
  5. figuradament retraïment, discreció f.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

effacement

 

effacer


<title type="display">effacer</title>

Pronúncia: efase
    verb transitiu
  1. pròpiament i figuradament informàtica esborrar. Je l’ai effacé à la gomme, ho he esborrat amb goma. Il a effacé mon disque dur, m’ha esborrat el disc dur.
  2. figuradament apagar, eclipsar.
  3. [tenir en retrait] enretirar.
  4. figuradament [pardonner] perdonar, absoldre. Son crime a été effacé par son repentir, el crim li ha estat perdonat pel seu penediment.
  5. on efface tout et on recommence familiarment començarem de cap i de nou.
  6. verb pronominal
  7. arraconar-se, apartar-se. Elle s’était effacée pour le laisser passer, s’havia enretirat per a deixar-lo passar.
  8. figuradament apartar-se, inclinar-se, donar pas a.
    • desaparèixer intr, eclipsar-se.
  9. pròpiament i figuradament esborrar-se. La peinture s’est effacée, la pintura s’ha esborrat. Un souvenir qui s’est effacé, un record que s’ha esborrat.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

effacer

 

effaceur

effaceur