adjectiu ambrosíac -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu cristianisme ambrosià -ana.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí zoologia ambulacre.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. ambulància. La sirène et le gyrophone d’une ambulance, la sirena i el llum giratori d’una ambulància.
2. tirer sur une ambulance figuradament i familiarment acarnissar-se amb els desgraciats (o els dissortats).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení infermer -a d’una ambulància.
• conductor -a d’ambulància.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. pròpiament i figuradament ambulant. Un musicien ambulant, un músic ambulant. Être un squelette ambulant, ésser un esquelet ambulant (un mort en vida).
2. un (postier) ambulant un empleat de correus ambulant.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu medicina ambulatori -òria.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. ànima. Prier pour l’âme de qqn, pregar per l’ànima d’algú. Vendre son âme au diable, vendre l’ànima al diable. Se donner corps et âme, lliurar-se en cos i ànima. Rendre l’âme, lliurar l’ànima (a Déu, exhalar l’ànima). Est-ce que les objets ont une âme !, que tenen ànima els objectes?
2. [habitant] ànima. Une ville de 50.000 âmes, una ciutat de 50.000 ànimes.
3. [sentiment] ànima. Chanter sans âme, cantar sense ànima.
4. [personne importante] ànima. Elle était l’âme de la conspiration, ella era l’ànima de la conspiració.
5. [d’une arme à feu, etc] ànima. Nettoyer l’âme d’un canon, netejar l’ànima d’un canó. Changer l’âme d’une poutre, canviar l’ànima d’una biga.
6. à fendre l’âme que trenca l’ànima. Son amie poussait des cris à fendre l’âme, la seva amiga feia uns crits que trencaven l’ànima.
7. âme en peine ànima en pena. Être comme une âme en peine, ésser com una ànima en pena.
8. âme sœur ànima germana (o bessona). Rencontrer l’âme sœur, trobar la seva ànima germana.
9. avoir des états d’âme despectivament tenir canvis d’humor (o ésser llunàtic -a, o tenir llunes).
10. avoir du vague à l’âme estar entristit -ida (o moix -a, o capficat -ada, o pansit -ida), o sentir melangia (o marriment lit reg).
11. avoir l’âme chevillée au corps tenir més de set vides (o set vides com els gats).
12. avoir la mort dans l’âme estar desesperat -ada (o apenat -ada).
    • trobar-se desemparat -ada (o no saber on girar-se).
13. de toute son âme amb tota l’ànima. Crier de toute son âme, cridar amb tota l’ànima.
14. en son âme et conscience en consciència.
15. état d’âme estat d’ànim (o d’humor), o humor.
    1. despectivament lluna f (o mania f, o dèria f, o canvi d’humor).
    2. figuradament [remords] escrúpol (o remordiment).
16. être l’âme damnée de qqn ésser el gos (o l’escolanet) d’algú.
17. être qqn sans âme no tenir ànima algú.
18. être une bonne (une mauvaise) âme ésser una bona (una mala) ànima (o persona).
19. faire qqch la mort dans l’âme fer alguna cosa molt a contracor.
20. les bonnes âmes les ànimes piadoses (o els benpensants m).
21. ne pas... âme qui vive ni una ànima. Ils n’ont pas trouvé âme qui vive, no han trobat ni una ànima.
22. que Dieu ait son âme ! Déu l’hagi perdonat (o al cel sigui)!
23. ravir son âme robar l’ànima [a algú].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

nom propi masculí història Amadeu.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí botànica pomerola f, corner.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç