Es mostren 48356 resultats

esquif

esquif

 

esquille

esquille

 

esquimau
-aude

esquimau
-aude

 

esquimautage

esquimautage

 

esquintant
-ante

esquintant
-ante

 

esquinté
-ée


<title type="display">esquinté</title>

Pronúncia: ɛskɛ̃te
adjectiu familiarment malmenat -ada, destrossat -ada.
• [fatigué] capolat -ada, rebentat -ada, esllomat -ada.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

esquinté
-ée

 

esquinter


<title type="display">esquinter</title>

Pronúncia: ɛskɛ̃te
    verb transitiu
  1. familiarment malmenar, destrossar.
    1. figuradament [fatiguer extrêmement] capolar, rebentar, esllomar.
    2. [critiquer durement] rebentar, deixar com un drap brut, destrossar, criticar sense pietat.
  2. verb pronominal
  3. familiarment espatllar-se, fer-se malbé, destrossar-se. Si tu continues à lire sans lumière, tu vas t’esquinter la vue, si continues llegint sense llum et faràs malbé la vista .
    • [s’éreinter] esllomar-se, rebentar-se, matar-se [treballant].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

esquinter

 

esquire

esquire

 

esquisse


<title type="display">esquisse</title>

Pronúncia: ɛskis
    femení
  1. [d’un dessin, etc] esbós m, croquis m. Esquisse au fusain, croquis al carbó.
  2. figuradament esbós m, projecte m. Esquisse d’un roman, esbós d’una novel·la .
    • esbós m, començament m, inici m. Esquisse d’un geste, esbós d’un gest.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

esquisse

 

esquisser


<title type="display">esquisser</title>

Pronúncia: ɛskise
    verb transitiu
  1. [faire une esquisse d’un dessin, etc] esbossar. Esquisser un paysage, esbossar un paisatge.
  2. figuradament [une œuvre littéraire] esbossar.
    • esbossar, començar, iniciar. Esquisser un sourire, esbossar, un somriure.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

esquisser