adjectiu
1. [qui jette de vifs éclats] espurnejant, guspirejant, centellejant, llampegant.
2. [rutilant] resplendent, rutilant.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu pròpiament i figuradament espurnejar, guspirejar, centellejar, llampeguejar, espitllar, llampurnar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. [parcelle incandescente] espurna, guspira, xàldiga.
2. electricitat guspira, centella.
3. [point brillant, éclat] esclat m, resplendor, fulgor m, llampada.
4. figuradament llampec m. Une étincelle de lucidité, un llampec de lucidesa.
5. c’est l’étincelle qui a mis le feu aux poudres figuradament és l’espurna que ha encès el foc [l’incident que desencadena el conflicte].
   • faire des étincelles [une personne] brillar (o destacar de manera brillant).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí espurneig, centelleig, guspireig, llampegueig, llampurneig.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. esllanguit -ida, neulit -ida, decandit -ida, escarransit -ida.
2. figuradament debilitat -ada, afeblit -ida.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. esllanguiment, neuliment, decandiment.
2. figuradament debilitació f, afebliment.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. [une plante] pansir, marcir, emmusteir.
2. agricultura colgar. Étioler les endives, colgar les endívies.
3. figuradament [une personne] debilitar, afeblir.
verb pronominal
4. [une plante] pansir-se, marcir-se, emmusteir-se.
5. [une personne] decandir-se, neulir-se, esllanguir-se.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení medicina etiologia.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu [très maigre] ètic -a.
• història i medicina hèctic -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí etiquetatge.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç