verb transitiu
1. sorprendre, esbalair, deixar parat -ada, embadalir, deixar embadalit -ida, atonir. Sa beauté l’avait étonné, la seva bellesa l’havia esbalaït.
2. sorprendre, estranyar, sobtar, xocar. Ce qu’elle avait dit m’avait vraiment étonné, el que ella havia dit m’havia sorprès de debò. Qu’il ne soit pas ici ne m’étonne pas, no m’estranya pas que no sigui aquí.
3. antigament astorar, escruixir, crebantar, commoure, sotragar [emocionalment].
   • trontollar, sotragar, batzegar.
4. tecnologia esquerdar, esquerdissar, consentir. Un coup a étonné le diamant, un cop ha esquerdat el diamant.
5. plus rien ne l’étonne familiarment no se sorprèn de res (o no hi ha res que li faci fred ni calor).
6. tu m’étonnes ! em deixes parat -ada! (o vols dir!, o no fotis! pop)
verb pronominal
7. sorprendre’s, estranyar-se, quedar parat -ada, embadalir-se, esbalair-se. Elle s’étonnait de tout, s’estranyava de tot (tot la sorprenia, tot la deixava parada).
8. antigament astorar-se, escruixir-se.
   • trontollar intr.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení estouffade.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí ofegament.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. [personne] ofegat -ada, asfixiat -ada.
2. [feu] ofegat -ada, apagat -ada.
3. [bruit] ofegat -ada, somort -a, apagat -ada.
4. [cri, rire] ofegat -ada, reprimit -ida, contingut -uda, sufocat -ada.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí familiarment aliment, plat pesat.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [asphyxie] ofegament, asfíxia f.
2. [suffocation] ofec, embufec, sufocació f infr.
3. [d’une chambre, etc] xafogor f, ofegor f, bovor f infr.
4. figuradament ofegament. Étouffement d’une révolte, d’un scandale, ofegament d’una revolta, d’un escàndol.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. [asphyxier] ofegar, asfixiar.
2. [noyer] ofegar, negar.
3. [suffoquer] ofegar, asfixiar, sufocar. La chaleur m’étouffe, la calor m’ofega (em sufoca).
4. figuradament, familiarment i irònicament [gêner] preocupar, amoïnar. Les scrupules ne l’étouffaient pas, els escrúpols no el preocupaven .
   • [oppresser, peser] ofegar. La vie au village l’étouffait, la vida al poble l’ofegava.
5. [une plante] ofegar.
6. [éteindre] ofegar, apagar, extingir. Étouffer le feu, ofegar (apagar) el foc.
7. figuradament [un son] ofegar, apagar, esmorteir.
   • [faire taire] ofegar, fer callar. Étouffer les protestations, ofegar les protestes.
8. [un soupir, ses larmes, les sentiments, etc] ofegar, reprimir, contenir, sufocar.
9. [arrêter, enrayer] ofegar, aturar, frenar. Étouffer un scandale, ofegar (aturar) un escàndol.
10. la peste l’étouffe ! antigament mal llamp el mati!.
    • la peste m’étouffe ! mal llamp! (o merda!)
verb intransitiu
11. ofegar-se pron, tapar-se pron, sufocar-se pron, acubar-se pron infr. Étouffer de chaleur, ofegar-se de calor.
12. figuradament ofegar-se pron, sentir-se pron ofegat -ada. Dans sa famille, elle étouffe, amb la seva família, s’hi ofega.
13. on étouffe ici ! fa una calor sufocant (o quin ofec!, o quina xafogor!)
verb pronominal
14. [une personne] ofegar-se, asfixiar-se.
15. [un moteur] ofegar-se.
16. [deux personnes] ofegar-se. Ils s’étouffaient en voulant s’embrasser, s’ofegaven volent-se abraçar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. braser [recipient].
2. música apagador.
3. figuradament i familiarment forn. Cette pièce est un étouffoir, aquesta habitació és un forn.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. estopa.
2. mettre le feu aux étoupes figuradament tirar llenya al foc.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç