femení exhalació, bafarada.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení [action d’exhaler] exhalació.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. pròpiament i figuradament biologia exhalar. La campagne exhalait une odeur agréable, el camp exhalava una olor agradable. La respiration consiste à inhaler et ensuite exhaler, la respiració consisteix a inhalar i tot seguit exhalar. Ce lieu exhale la tranquillité, aquest lloc exhala tranquil·litat.
2. [un son] deixar anar, llançar, engegar, proferir, fer. Il exhala un soupir, deixà anar un sospir.
3. literàriament [une émotion] llançar, manifestar, desfermar. Elle exhalait sa joie dans ses chants, manifestava la seva joia en els seus cants. Exhaler sa colère, exhalar la ira.
4. exhaler le dernier soupir figuradament exhalar el darrer sospir.
verb pronominal
5. exhalar-se, desprendre’s. Les vapeurs qui s’exhalaient de la lagune, els vapors que s’exhalaven de la llacuna.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. mineria eixugada [de l’aigua infiltrada].
2. bombes pl per a eixugar l’aigua.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí elevació f, aixecament.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. elevar, aixecar.
2. figuradament exalçar, enaltir, realçar, potenciar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. tecnologia aparell elevador [d’un líquid].
2. exhausteur de saveur química potenciador de sabor.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu exhaustiu -iva.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. filosofia exhaustió.
2. antigament [d’un liquide] eixugada, exhaustió.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení antigament dret desheretament m, desheret m.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç