femení extravagància.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu extravagant.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu extravagar infr, desvariejar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení medicina extravasació.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení extraversió.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu extravertit -ida.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. [qui est tout à fait au bout] extrem -a. La partie extrême d’un objet, la part extrema d’un objecte. L’extrême droite, l’extrême gauche, l’extrema dreta, l’extrema esquerra.
2. figuradament [grand, exceptionnel, extraordinaire] extrem -a, gran, excepcional, extraordinari -ària. Une joie extrême, una extrema (gran) alegria (una alegria extraordinària). D’extrême urgence, d’extrema urgència .
   • [excessif, immodéré] extrem -a, extremat -ada. Un climat extrême, un clima extrem (extremat). Il est extrême en tout, és extremat en tot.
masculí
3. pròpiament filosofia extrem. Passer d’un extrême à l’autre, passar d’un extrem a l’altre (o d’extrem a extrem). Les extrêmes d’un syllogisme, els extrems d’un sil·logisme.
4. situació f extrema, situació f límit. Se porter aux extrêmes, deixar-se anar a situacions extremes (a situacions límit).
5. à l’extrême a l’extrem (o a l’últim extrem, o al darrer extrem, o a ultrança, o al límit).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení cristianisme extremunció.
• conférer l’extrême-onction à extremunciar (o pernoliar infr) .


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení de l’Extrem Orient.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi extremament, summament, en extrem, moltíssim.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç