adjectiu
1. familiarment fluix -a. Se sentir faiblard, sentir-se fluix.
2. figuradament fluix -a, escarransit -ida. Un raisonnement assez faiblard, un raonament bastant escarransit.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. feble, dèbil, flac -a. Avoir les jambes faibles, tenir les cames febles. Le malade est encore très faible, el malalt està encara molt dèbil. Une monnaie faible, una moneda feble.
2. fluix -a. Cet étudiant est faible en français, aquest estudiant va fluix de francès.
3. feble, dèbil, fluix -a, tou tova. La mère était trop faible avec ses enfants, la mare era massa tova amb els seus fills.
4. [qui a peu d’intensité] feble, dèbil, fluix -a, somort -a. Un bruit faible, un soroll somort. Une lumière faible, una llum feble. Un vent faible, un vent fluix.
5. [petit, bas] petit -a, baix -a, poc -a. À faible densité, de baixa densitat. À faible hauteur, de poca alçada. Une faible quantité, una quantitat petita.
6. le côté (ou le point faible) la part f (o el punt) feble (o dèbil).
masculí
7. antigament punt feble (o dèbil), flac. Le faible d’une œuvre, el punt dèbil d’una obra. Le roi avait beaucoup de faibles, el rei tenia molts flacs.
8. [penchant] inclinació f, debilitat f, feblesa f, flaca f. Il a toujours eu un faible pour les femmes, ha tingut sempre una flaca per les dones.
9. plural feble sing, dèbil sing. Il faut défendre les faibles, cal defensar els febles.
10. faible d’esprit feble (o dèbil) mental.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi feblement.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. feblesa, debilitat, flaquedat, flaquesa, flacor infr.
2. [défaillance] desmai m, defalliment m, defallença.
3. fluixedat, fluixesa, mediocritat.
4. feblesa, debilitat, fluixedat, fluixesa. Avoir un moment de faiblesse, tenir un moment de debilitat. Faiblesse de caractère, feblesa de caràcter.
5. [défaut] feblesa, debilitat, defecte, punt m feble (o dèbil). Chacun a ses faiblesses, tothom té les seves febleses.
6. antigament [d’une femme] flaquesa.
7. [manque de valeur] petitesa, insignificança.
8. faiblesse d’esprit feblesa (o debilitat) mental.
9. tomber en faiblesse antigament desmaiar-se.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. afeblir-se pron, debilitar-se pron, flaquejar, fluixejar. Ses forces ont faibli, les seves forces s’han afeblit (o han flaquejat).
2. afluixar, amollar. Le vent faiblit, el vent afluixa.
3. cedir, vinclar-se pron, doblegar-se pron. La branche a faibli, la branca ha cedit (o s’ha vinclat).
4. flaquejar, fluixejar, decaure. Le film faiblit dans cette séquence, el film flaqueja en aquesta seqüència.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu que imita la pisa (o la faiança).


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení art pisa, faiança.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. fàbrica de pisa (o de faiança).
2. [objet] pisa.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení fabricant de pisa (o de faiança).


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. geologia falla.
2. indústria tèxtil fai m.
3. figuradament [défaut] punt m feble (o dèbil), defecte m, fallada.
   • [cassure] ruptura, trencament m.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç