<title type="display">gêner</title>
Pronúncia: ʒene
-
verb transitiu
- [déranger] molestar, amoïnar, incomodar. Cela te gênerait-il de te pousser un peu ?, que et molestaria (que et faria res) de fer-te una mica enllà? Il a été gêné par le manque de temps, ha estat amoïnat (preocupat) per la manca de temps.
- [un vêtement] molestar, engavanyar, embarassar.
- [embarrasser] destorbar, embarassar, fer nosa. Donne-moi ce paquet qui te gêne, dona’m aquest paquet que et fa nosa.
- [entraver] entrebancar, obstaculitzar, dificultar, frenar. Ces travaux gênaient la circulation, aquelles obres dificultaven la circulació.
- [troubler] trasbalsar, torbar, incomodar. Son regard m’a gêné, la seva mirada em va trasbalsar.
- [tourmenter] tormentar, fer patir.
- antigament [torturer] torturar. verb pronominal
- preocupar-se, amoïnar-se, sentir-se incòmode -a. Si vous avez besoin de quelque chose, ne vous gênez pas, si necessiteu alguna cosa, no us sentiu incòmodes (només cal que ho demaneu).
- Suïssa regionalisme avergonyir-se, empegueir-se.
- je vais me gêner ! familiarment i irònicament jo sí que m’aguantaré!
- ne te gêne pas ! irònicament no et preocupis (o no t’estiguis de res)!
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç