Es mostren 48356 resultats

grièvement

grièvement

 

griffade


<title type="display">griffade</title>

Pronúncia: gʀifad
    femení
  1. [coup de griffe] urpada, arpada.
  2. [égratignure d’une griffe] esgarrapada, arpada.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

griffade

 

griffe


<title type="display">griffe</title>

Pronúncia: gʀif
    femení
  1. ungla, urpa. Les griffes du chat, les ungles del gat. Sortir (rentrer) ses griffes, treure (amagar) les ungles (les urpes).
  2. [patte armée de griffes] arpa.
  3. Bèlgica regionalisme esgarrapada.
  4. botànica arrel.
  5. tecnologia [instrument, dispositif] grifa.
    • [d’une poulie] ganxo m.
  6. agricultura [outil] arpes pl, arpelles pl.
  7. tecnologia [pour grimper aux arbres] urpes pl.
  8. [sur un sceau] signatura, firma.
  9. [cachet] estampilla.
  10. [empreinte] empremta, marca.
  11. [dans un vêtement] etiqueta.
  12. [de produits de luxe] marca.
  13. arracher une personne des griffes d’une autre figuradament arrencar una persona de les urpes d’una altra.
  14. coup de griffe cop d’urpa (o urpada f, o cop d’arpa, o arpada f, o esgarrapada f).
    • figuradament arpada f (o urpada f, o atzagaiada f, o manxiula f).
  15. embrayage à griffes tecnologia magrana f (o acoblament de magrana).
  16. être entre les griffes de qqn figuradament estar a les mans (o a la mercè) d’algú.
  17. griffe d’oblitération mata-segells m.
  18. main en griffe medicina mà contorsionada.
  19. montrer les griffes figuradament ensenyar les ungles.
    • rentrer (sortir) ses griffes amagar (treure) les ungles.
  20. se faire les griffe afilar-se les ungles.
  21. tomber sous la griffe de qqn figuradament caure a les urpes d’algú.
    • toutes griffes dehors amb totes les seves forces (o amb agressivitat, o traient les urpes, o amb les urpes).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

griffe

 

griffé
-ée

griffé
-ée

 

griffer


<title type="display">griffer</title>

Pronúncia: gʀife
    verb transitiu
  1. urpar, arpar.
  2. [égratigner] esgarrapar, arpar, urpejar.
    • [avec une épine] esgarrinxar.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

griffer

 

griffeur
-euse

griffeur
-euse

 

griffon


<title type="display">griffon</title>

Pronúncia: gʀifɔ̃
    masculí
  1. mitologia griu, grifó.
  2. ornitologia ocell de presa diürn.
    • falcillot, falcillot negre.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

griffon

 

griffonnage

griffonnage

 

griffonnement

griffonnement

 

griffonner


<title type="display">griffonner</title>

Pronúncia: gʀifɔne
    verb transitiu
  1. gargotejar, fer gargots.
  2. figuradament i familiarment gargotejar. Je n’ai pu que griffonner une petite note, només he pogut gargotejar una noteta.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

griffonner