femení habitabilitat.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu habitable.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. habitacle.
2. marina, marítim bitàcola f.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení
1. habitant. Une ville de deux cent mille habitants, una ciutat de dos-cents mil habitants.
2. [qui peuple] habitant, poblador -a. Les habitants de l’île, els habitants (pobladors) de l’illa.
3. gent del país. Je logeais chez l’habitant, m’allotjava a casa de gent del país.
4. Quebec regionalisme pagès -esa, llaurador -a.
5. figuradament i despectivament pagerol, taujà.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí figuradament biologia i geografia hàbitat.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. [fait de loger dans une maison] habitatge m.
2. [lieu où l’on habite] habitació, habitatge m, habitacle m, casa, domicili m. Changer d’habitation, canviar de casa (de domicili).
3. habitation à loyer modéré habitatge de protecció oficial.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu habitat -ada. Une région habitée, una regió habitada.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. viure, habitar. Elle habitait à Lyon, vivia a Lió.
2. figuradament viure, habitar, subsistir.
verb transitiu
3. habitar, viure a (en). Ils habitent une baraque, habiten (viuen en) una barraca.
4. figuradament habitar. Après son decès, une profonde tristesse habitait son âme, després de la defunció, una profunda tristesa habitava la seva ànima.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení habituació.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. costum m, habitud, avés m infr. Il avait pris de mauvaises habitudes, havia agafat mals costums. Elle devait changer d’habitudes (ses habitudes), havia de canviar de costums (havia de canviar els (seus) costums).
2. [practique] pràctica, experiència. C’est l’habitude du métier, és la pràctica de l’ofici.
3. avoir l’habitude de acostumar a (o soler, o tenir el costum de). Je n’ai pas l’habitude de parler trop, no acostumo a (no tinc el costum, o no solc) parlar massa .
   • estar acostumat -ada a (o tenir pràctica en, o tenir experiència de/amb). Tu n’es pas fatigué ? — j’ai l’habitude, no et canses, tu? —ja hi estic acostumat. Elle a une grande habitude de la scène, té una gran experiència de l’escena.
4. avoir pour habitude de tenir per costum de. Il avait pour habitude de rentrer tard, tenia per costum de retirar tard.
5. cela n’est pas son (ou dans ses) habitude(s) no té costum de fer-ho (o no entra en els seus costums).
6. comme à son habitude com és el seu costum (o com té costum de fer).
7. comme d’habitude com sempre (o com de costum, o com d’habitud, o com és habitual). Comme d’habitude il est pressé, té pressa com sempre (com de costum).
8. d’habitude de costum (o d’habitud). Le café était meilleur que d’habitude, el cafè era més bo que de costum (d’habitud) .
   • habitualment (o correntment, o d’ordinari). Elle venait d’habitude le jeudi, venia habitualment (solia venir) els dijous.
9. la force de l’habitude la força del costum.
10. par habitude per costum.
11. par habitude professionnelle per deformació professional.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç