Es mostren 48356 resultats

importunité

importunité

 

imposable


<title type="display">imposable</title>

Pronúncia: ɛ̃pozabl
adjectiu economia imposable. Revenus imposables, ingressos imposables .
matière imposable líquid m (o matèria) imposable.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

imposable

 

imposant
-ante

imposant
-ante

 

imposé
-ée


<title type="display">imposé</title>

Pronúncia: ɛ̃poze
    adjectiu
  1. obligatori -òria.
  2. gravat -ada amb un impost.
  3. masculí i femení plural
  4. contribuents.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

imposé
-ée

 

imposer


<title type="display">imposer</title>

Pronúncia: ɛ̃poze
    verb transitiu
  1. imposar. Elle voulait imposer sa volonté, volia imposar la seva voluntat. Imposer une contribution, imposar una contribució.
  2. economia gravar. Imposer une marchandise, gravar una mercaderia.
  3. arts gràfiques [une feuille] imposar.
  4. imposer les mains cristianisme imposar les mans.
  5. verb transitiu indirecte
  6. [à] antigament abusar (de).
  7. (ou en imposer) [à qqn] infondre (o fer, o inspirar) respecte a algú (o impressionar algú).
  8. verb pronominal
  9. imposar-se. Elle s’était imposée de se lever très tôt, s’havia imposat de llevar-se molt d’hora.
  10. familiarment quedar bé, ésser ben considerat -ada.
  11. ça ne s’impose pas familiarment no és obligatori (o no cal).
  12. il (elle) s’impose [à un poste] és el la més qualificat -ada.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

imposer

 

imposition


<title type="display">imposition</title>

Pronúncia: ɛ̃pozisjɔ̃
    femení
  1. pròpiament arts gràfiques i cristianisme imposició.
  2. [impôt] impost m.
  3. avaluació [d’un impost].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

imposition

 

impossibilité

impossibilité

 

impossible


<title type="display">impossible</title>

Pronúncia: ɛ̃pɔsibl
    adjectiu
  1. [irréalisable] impossible.
  2. [très pénible] impossible, insuportable. Il me rend la vie impossible, em fa la vida impossible.
  3. [absurde] estrany -a, absurd -a, increïble, inversemblant. Elle arrive toujours à des heures impossibles, sempre arriba a unes hores absurdes. Il lui arrivait toujours des histoires impossibles, sempre li passaven coses estranyes.
  4. [caractère] impossible, insuportable.
  5. impossible de. Un mot impossible à prononcer, una paraula impossible de pronunciar.
  6. masculí
  7. els impossibles pl.
  8. faire l’impossible fer els impossibles.
  9. si par impossible si mai s’arriba a donar el cas que.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

impossible

 

imposte

imposte

 

imposteur

imposteur