adjectiu
1. infinit -a.
masculí
2. pròpiament matemàtiques infinit.
3. à l’infini fins a l’infinit.
   1. [infiniment] infinitament.
   2. [interminable] infinit -a (o interminable). Des discussions à l’infini, discussions interminables.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi
1. infinitament. Infiniment grand, infinitament gran.
2. infinitament, molt (i molt) fam, qui-sap-lo fam.
3. infiniment de molt -a (o infinit -a). Elle avait infiniment de patience, tenia molta paciència (o una paciència infinita).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení infinitat.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. matemàtiques infinitesimal.
2. figuradament ínfim -a.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí gramàtica infinitiu -iva.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení infinitud.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu dret anul·lador -a, invalidador -a, que infirma, infirmatiu -iva.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení pròpiament dret infirmació, invalidació. L’infirmation d’un jugement, la infirmació (o invalidació) d’una sentència.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení
1. impedit -ida, baldat -ada, tolit -ida, esguerrat -ada. Il est infirme d’une jambe, està esguerrat (impedit) d’una cama.
2. antigament malaltís -issa, xacrós -osa.
3. [faible] feble, flac -a, dèbil.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. dret infirmar, afeblir. Infirmer un témoignage, infirmar un testimoniatge .
   • infirmar, invalidar. Infirmer un jugement, infirmar (invalidar) una sentència.
2. [affaiblir] afeblir, desmentir, infirmar. L’expérience avait infirmé ses hypothèses, l’experiència havia desmentit les seves hipòtesis.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç