Es mostren 48356 resultats

interracial
-iale

interracial
-iale

 

interrégional
-ale

interrégional
-ale

 

interrègne

interrègne

 

interrogateur
-trice

interrogateur
-trice

 

interrogatif
-ive

interrogatif
-ive

 

interrogation


<title type="display">interrogation</title>

Pronúncia: ɛ̃teʀɔgasjɔ̃
    femení
  1. interrogació.
  2. point d’interrogation interrogant (o signe d’interrogació).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

interrogation

 

interrogativement

interrogativement

 

interrogatoire

interrogatoire

 

interrogeable

interrogeable

 

interroger


<title type="display">interroger</title>

Pronúncia: ɛ̃teʀɔʒe
    verb transitiu
  1. dret interrogar. Interroger un prévenu, interrogar un processat.
  2. [poser des questions] fer preguntes a, interrogar, entrevistar. Elle avait interrogé un personnage célèbre, havia entrevistat un personatge famós. Sur quoi a-t-elle été interrogée à l’examen ?, quines preguntes li han fet a l’examen?
  3. [sonder] enquestar.
  4. figuradament [observer afin de découvrir qqch] interrogar, escrutar. Il l’interrogeait du regard, l’interrogava amb la mirada. Elle interrogeait l’horizon, escrutava l’horitzó.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

interroger