adjectiu
1. groguís -issa, groguenc -a, groguinós -osa, esgrogueït -ïda.
masculí
2. antigament i familiarment moneda f d’or.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. engroguir, esgrogueir.
verb intransitiu
2. engroguir, esgrogueir-se pron. Le papier a jauni, aquest paper s’ha esgrogueït.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí colorament de groc.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu groguenc -a, que grogueja.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. medicina icterícia, fel m sobreeixit.
2. en faire une jaunisse figuradament i familiarment posar-se malalt (o fer-se mala sang).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [action] engroguiment.
2. [effet] esgrogueïment.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. [danse] java.
2. faire la java figuradament i familiarment fer tabola (o gresca, o xalar, o divertir-se).
3. partir en java figuradament anar a fer borina (o anar de gresca).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

nom propi femení geografia Java.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení
1. geografia javanès -esa.
masculí
2. lingüística javanès.
   • argot que intercala dins els mots les síl·labes -va- o -av-.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí geografia illa f d’al·luvió.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç