femení aparició.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb impersonal dret

1. faire apparoir de fer evident (o palès), o palesar.
2. il appert és evident (o resulta, o es desprèn).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí familiarment appartement.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí pis, apartament.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. pertinença.
2. plural dependències.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu indirecte
1. [à] pertànyer a. Ce titre ne t’appartient pas, aquest títol no et pertany.
2. impersonal pertànyer a, pertocar a, correspondre a, tocar a. Il vous appartient de décider, us correspon de decidir.
verb pronominal
3. estar lliure, poder disposar d’un mateix. Avec autant d’enfants, elle ne s’appartenait plus, amb tantes criatures ja no podia disposar d’ella mateixa.
4. ésser propi pròpia d’algú, privat -ada, particular. Pour des motifs qui m’appartiennent, j’ai changé d’avis, per motius particulars, he canviat d’opinió.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí plural antigament, literàriament i irònicament atractius, encants.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [amorce] esquer.
2. figuradament [stimulant] incentiu, estímul, afany.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. esquerar.
   • encebar.
2. figuradament enllepolir, engormandir, atreure, seduir.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu i pronominal empobrir(-se).


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç