adjectiu aproximat -ada. Valeur approchée par défaut, valor aproximat per defecte.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. acostar, atansar, apropar. Approcher la table du mur, acostar la taula a la paret.
2. aproximar. Approcher les deux positions, aproximar les dues posicions.
3. acostar-se a, atansar-se a, apropar-se a. Il est d’une humeur terrible ; on ne peut pas l’approcher, està de molt mal humor, no s’hi pot acostar ningú.
4. [une personne] abordar. Il est difficile de l’approcher, és difícil d’abordar-lo.
verb transitiu indirecte
5. [de] acostar-se a pron, atansar-se pron a, apropar-se pron a, avançar cap a, estar a punt d’arribar a (a punt d’assolir). Approcher de la ville, acostar-se a la ciutat. Approcher de la vérité, acostar-se a la veritat.
verb pronominal
6. acostar-se, atansar-se, apropar-se. Approche-toi que je t’embrasse, acosta’t, que et faci un petó .
   • aproximar-se.
7. s’approcher de acostar-se (o atansar-se, o apropar-se, o aproximar-se) a (o posar-se prop [o a la vora] de). Les enfants s’approchaient du feu, els nens s’acostaven al foc.
verb intransitiu
8. acostar-se pron, atansar-se pron, apropar-se pron. L’heure du dîner approche, s’acosta l’hora de sopar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. aprofundir lit, apregonar lit, fer més fondo -a (més pregon -a). Approfondir un puits, aprofundir (fer més fondo) un pou.
2. figuradament [étudier à fond] aprofundir.
verb pronominal
3. pròpiament i figuradament fer-se més fondo -a (més pregon -a). La plaie s’est approfondie, la nafra s’ha fet més fonda.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. aprofundiment, apregonament.
2. figuradament aprofundiment.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení apropiació.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu apropiat -ada, adient, adequat -ada.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. apropiar, adequar.
verb pronominal
2. apropiar-se, fer seu.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. aprovar. Approuver une décision, aprovar una decisió. Approuver à la majorité, aprovar per majoria.
2. [juger bon] aprovar. Elle approuve ta conduite, aprova la teva conducta.
3. [partager une opinion] estar d’acord amb (aprovar la manera de fer d’)algú.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. aprovisionament, proveïment.
2. [provisions] provisió f, proveïment.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. aprovisionar, proveir, abastar, assortir.
verb pronominal
2. aprovisionar-se, proveir-se.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç