verb transitiu
1. [par] sostenir. Appuyer un mur par des contreforts, sostenir (reforçar) una paret amb contraforts.
2. [sur, contre] recolzar. Appuyer l’échelle contre le mur, recolzar l’escala a la paret.
3. [sur] figuradament basar, fundar, fonamentar. Elle appuyait tout son raisonnement sur ce faux témoignage, fonamentava tot el seu raonament en aquest fals testimoni .
   • sostenir, prestar suport a, protegir. Appuyer son candidat, prestar suport al seu candidat.
4. atiar, aquissar [els gossos].
verb intransitiu
5. [sur] repenjar-se pron, recolzar-se pron. Appuyer sur les mots, repenjar-se en (recalcar) els mots.
6. [un bouton, une pédale] pitjar. La voiture précédente appuie sur la gauche, el cotxe de davant tira cap a l’esquerra.
7. figuradament insistir. Il a appuyé sur ce détail, ha insistit en aquest detall.
verb pronominal
8. [contre, sur] recolzar-se, repenjar-se. Il s’est appuyé contre un arbre, s’ha repenjat en un arbre.
9. figuradament fundar-se, basar-se. Il s’appuie sur son expérience, es basa en la seva experiència .
   • emparar-se. Il s’est toujours appuyé sur sa mère, s’ha emparat sempre en sa mare.
10. popularment suportar tr, aguantar tr, clavar-se, endossar-se. Il s’est appuyé tout le nettoyage des toilettes, ha hagut de clavar-se tota la neteja dels lavabos.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí apragmatisme.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení medicina apràxia.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. aspre -a. Une prune, un mur âpre, una pruna, una paret aspra (rugosa).
2. [rigoureux] rigorós -osa, inclement, dur -a. Un hiver âpre, un hivern rigorós.
3. [rocailleux, rude] rude, aspre -a, cantellut -uda, brusc -a. Une voix âpre, una veu rude (cantelluda).
4. antigament [accidenté] accidentat -ada.
5. figuradament
   1. [dur, violent] violent -a, aspre -a, dur -a. Une lutte âpre, una lluita dura (violenta).
   2. [ardent, avide] ardent, àvid -a, ardorós -osa.
   3. être âpre au gain ésser àvid -a de guany.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi
1. asprament, durament.
2. àvidament.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

preposició
1. després de. L’été vient après le printemps, l’estiu ve després de la primavera.
2. darrere. Courir après qqn, anar al darrere d’algú.
3. contra. Crier après qqn, cridar (contra) algú.
4. après que després que (o un cop). Après qu’il est parti, després que va marxar (un cop va haver marxat).
5. après quoi i després. Nous allons déjeuner, après quoi nous irons à Paris, ara dinarem, i després anirem a París.
6. après tout al capdavall (o al cap i a la fi, o comptat i debatut).
7. après vous ! endavant (o passeu si us plau)!
8. d’après segons (o d’acord amb). D’après ces théories, segons aquestes teories.
9. être après qqch antigament ocupar-se d’una cosa.
10. être après qqn estar al damunt d’algú.
11. languir après qqn (qqch) desitjar (o frisar per) algú (alguna cosa).
12. pleurer après qqch plorar per alguna cosa.
adverbi
13. després.
14. d’après següent. Le mois d’après, el mes següent.
15. et après ? i després (o què més, o res més, o alguna altra cosa, o cap altra cosa)?.
    • [marquant le défi] i què? Oui, je suis égoïste, et après !, sí, soc egoista, i què?

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

locució adverbial demà passat.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí [pl -s]
1. temps d’havent sopat.
2. l’après-dîner havent sopat (després de sopar).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí [pl -s] postguerra f.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí o femení invariable [pl après-midi]
1. tarda f, vesprada f, horabaixa f.
2. l’après-midi a la tarda.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç