Es mostren 48356 resultats

mausolée

mausolée

 

maussade


<title type="display">maussade</title>

Pronúncia: mosad
    adjectiu
  1. [chagrin, revêche] sorrut -uda, eixut -uda, esquerp -a, feréstec -ega, malcarat -ada, malacarós -osa, bròfec -ega. Un caractère maussade, un caràcter esquerp.
  2. [désabusé, pessimiste] desenganyat -ada, pessimista. Des propos maussades, paraules pessimistes.
  3. [triste] lleig -etja, gris -a, trist -a.
  4. avoir un air (ou être d’une humeur) maussade estar de mal humor (o malhumorat -ada).
  5. avoir une mine maussade ésser malcarat -ada (o malacarós -osa).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

maussade

 

maussadement

maussadement

 

maussaderie

maussaderie

 

mauvais
-aise


<title type="display">mauvais</title>

Pronúncia: mɔvɛ (mo-) -ɛz
    adjectiu
  1. dolent -a, mal -a, desastrós -osa. Une mauvaise copie, una mala còpia (una còpia dolenta). On a eu une mauvaise saison, hem tingut una temporada dolenta (una mala temporada). J’ai une mauvaise mémoire, tinc mala memòria. Le tabac est mauvais pour la santé, el tabac és dolent per a la salut. Mauvaise haleine, mal alè. Mauvais temps, mal temps.
  2. [erroné] mal fet -a, equivocat -ada, dolent -a, mal -a. Un mauvais calcul, un càlcul mal fet.
  3. [qui est contraire à la morale, qui fait du mal] dolent -a, mal -a. Une mauvaise pensée, un mal pensament. Ce n’est pas un mauvais type, no és mala persona.
  4. [qui fait preuve de méchanceté, de malveillance] malèvol -a. Une mauvaise joie (une joie mauvaise), una alegria malèvola.
  5. [qui n’est pas convenable] equivocat -ada, mal -a, dolent -a. Il est arrivé au mauvais moment, ha arribat en un mal moment. Une mauvaise habitude, un mal costum.
  6. avoir de mauvais yeux (ou une mauvaise vue) tenir mala vista.
  7. ce n’est pas mauvais no està malament.
  8. c’est bien (ou très) mauvais és molt dolent, això (o no val res, això).
  9. être mauvais comme une teigne (ou comme la gale) despectivament ésser més dolent que la pesta (o que la tinya).
  10. il ne serait pas mauvais de... no aniria (o no estaria) malament que ... Il ne serait pas mauvais de l’avertir, no aniria malament que l’avisessin.
  11. l’avoir (ou la trouver) mauvaise familiarment passar-la magra (o passar-ho malament).
  12. mauvais ange religió àngel dolent [dimoni].
  13. trouver mauvais que trobar malament que. Je ne trouve pas mauvais que tu partes pour l’Amérique, no trobo pas malament que te’n vagis a Amèrica.
  14. adverbi
  15. malament.
  16. il fait mauvais fa mal temps.
    • [+ infinitif] literàriament és desagradable. Il fait mauvais le voir partir, no és gaire agradable veure’l partir.
  17. sentir mauvais fer pudor (o pudir). Ça sent mauvais, això fa pudor.
  18. masculí i femení
  19. malvat -ada, dolent -a, mala persona f, malparit -ida fam.
  20. le mauvais les coses f pl dolentes (o el mal).
    • [avec la majuscule] religió el Maligne (o l’esperit del mal).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

mauvais
-aise

 

mauvaiseté

mauvaiseté

 

mauve

mauve

 

mauvéine

mauvéine

 

mauviette


<title type="display">mauviette</title>

Pronúncia: movjɛt
    femení
  1. ornitologia alosa, terrerola.
  2. figuradament i familiarment [personne chétive] nyicris m, neulim m.
    • acoquinat -ada, covard -a.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

mauviette

 

mauvis

mauvis